5/03/2010 

Avui, divendres, toca manifestar-se. Els sindicats UGT i CCOO convoquen una mobilització en contra de l'anunci del Govern d'en Zapatero per retardar l'edat de jubilació. ExC dóna suport a aquestes reivindicacions i a la manifestació que sortirà a les 19 h. del Passeig de Vara de Rey a Eivissa. Us deixo el comunicat de premsa que ExC ha enviat als mitjans de comunicació explicant la nostra posició al respecte. I com s'indica al final del text animam a tothom a sortir al carrer perquè "afectats en som tots"

ExC dona suporta a la mobilització sindical del 5 de març contra el retard de l'edat de jubilació

Des d'ExC consideram que el retard de l’edat de jubilació fins els 67 anys i l’augment del període de còmput per a calcular l’import de les pensions (ambdues qüestions es troben sobre la taula) suposen un gravíssim atemptat contra les conquestes històriques dels treballadors i contra l’anomenat Estat del benestar.

La dreta econòmica i els grans bancs venen anunciant des de, almenys, fa 20 anys la  fallida imminent del sistema públic de pensions. Aquestes previsions interessades mai s’han complert i ara mateix el sistema espanyol es troba completament sanejat. L’objectiu de la gran banca és evident: la privatització del sistema públic i l’entrada directa en els fons de pensions.

Com ja hem dit, el sistema gaudeix de bona salut i l’envelliment progressiu que s’espera (però ningú és capaç de determinar) de la població laboral s’ha de poder cobrir, com ha passat fins ara, amb l’augment de la productivitat laboral.

A més, resulta contradictori aquest anunci del retard de l’edat de jubilació es faci al mateix temps que s’aproven prejubilacions en grans empreses i sectors molt sanejats que afecten a sectors que, en general, no són els que han tengut un major desgast físic al llarg de la vida laboral i que suposen un cost molt alt per a les arques públiques.  Si bé podríem justificar aquestes prejubilacions,  pensant en que donaríem pas la incorporació de nous treballadors, però que la realitat és que aquestos treballadors s’incorporen amb menors drets.

L’existència d’en torn a un 20% d’economia submergida, és  a dir, economia que no ingressa les cotitzacions socials, és una altra xacra del nostre sistema. Fer emergir aquesta economia és una mesura socialment molt més justa i amb molta més capacitat econòmica que retardar l’edat de jubilació.

Aquesta proposta del Govern del Sr. Zapatero, de retardar l’edat de jubilació està totalment fora de lloc, en un moment en que més de quatre milions de treballadors estan en l’atur i molts d’ells joves, amb la qual cosa encara es posen  més impediments a l’accés dels joves al mercat laboral.

Per últim, en l’hipotètic i molt improbable cas, que les cotitzacions no fossin suficients per a cobrir les despeses de les pensions, sempre queda el recurs als pressuposts generals de l’estat per tal de fer front a aquestes despeses.

La realitat és que retardar la data de jubilació perjudica encara més a gran número de treballadors de Eivissa que al estar sotmesos a la temporalitat de la feina necessiten  encara més anys  d’activitat per poder jubilar-se,  a més de que la quantia de les pensions sempre és molt baixa com a conseqüència dels mesos d’atur.

Per tots aquests motius, ExC dóna suport a la manifestació convocada pels sindicats pel proper dia 5 i crida a participar-hi als seus adherits i simpatitzants i a la societat eivissenca en el seu conjunt perquè afectats en som tots.

4/03/2010

No es pot dir que sigui una aficionada als blogs però sí que tinc uns quants de fixos, entre ells el de na Marta Torres (http://dorothycontacones.blogspot.com) que, per cert, us recomano, sobretot, pels seus suggeriments i reflexions literàries intel.ligents i molt personals. En alguna ocasió, de la seva ma, he fet descobriments molt interessants com és el cas de “Ni de Eva ni de Adán” de n’Amelie Nothomb i , d’altres, he trobat coincidències curioses com  em va passar amb “La soledad de los números primos” de Paolo Giordano.

Fa uns dies, na Marta es referia a “la seva adorada Jane Austen” i explicava la diferent percepció que es pot tenir d’una mateixa lectura segons el moment de la vida en què la fas. Segurament, va ser una coincidència, però, al dia següent d’entrar al “dorothycontacones” em vaig trobar amb “Sentido y sensibilidad” cridant-me des del prestatge d’una llibreria. No ho vaig dubtar i la vaig comprar. Ara comparteixo moments amb la família Dashwood, i amb les diferents formes d’entendre el món de l’Elinor del sentit comú i de la impulsiva i passional Marianne.

Normalment, aprofito els períodes de vacances per llegir novel.les perquè m’agrada fer-ho de seguit i tenir molt de temps per davant, especialment si es tracta de una “novel.lota” (no sé si és una traducció correcta de la paraula castellana “novelón”). En aquest cas no ha estat possible, l’atracció ha estat irresistible i això ha tingut un efecte col.lateral: interferències indesitjades entre el món de la ficció i el de la realitat. I és que ahir, a la nit, en tancar el llibre, em varen venir al cap de manera involuntària les relacions entre els títols d’alguns dels llibres de na Jane Austen i la política en un sentit molt ampli. Tres títols em donaven voltes i passaven a definir elements que sovint percep a la política i d’altres que, tant de bo, hi fossin presents. Perquè, hi ha alguna cosa que més trobem a faltar en el dia a dia polític que el “sentit i la sensibilitat”? No aniria tot millor si hi hagués menys “orgull i prejudici”? I, no és la “persuasió” (amb major o menor èxit, això sí) una de les eines que més intenten fer servir els polítics a la seva feina i, de manera intensa, segons arriben els períodes electorals?

Per un moment, vaig tenir  la temptació de fer una aplicació d’aquests conceptes a qüestions més concretes: situació interna dels partits, corrupció, crisis vàries,... però no m’ho vaig permetre...i me’n vaig dormir.

27/02/2010

Fa uns dies comentava com havien anat les diverses assemblees d’ExC i feia una valoració positiva que em feia concloure que ExC té futur. Aquest dissabte passat vàrem tenir l’assemblea general i no puc fer més que confirmar la meva opinió. No obstant això, sóc molt conscient de les dificultats que hem d’afrontar i resoldre. Prova d’això són les diverses opinions i interpretacions que han anat sortint en premsa sobre l’assemblea. Amb la perspectiva d'una setmana, us deixo algunes de les meves impressions.

Assistència. Unes 150 persones ens vàrem reunir i crec que és un dels aspectes molt positius a destacar. 150 persones que, amb la nostra presència i paciència, vàrem demostrar el nostre interès pel futur d’ExC. Aquesta assistència tant nombrosa no es pot deslligar de l’expectativa creada sobre el fet del caràcter “decisori” de l’assemblea sobre la continuïtat o desaparició d’ExC.

Coincidències. Majoritàriament, vaig percebre que hi ha havia una coincidència en la continuïtat d’ExC, en l’existència de problemes de funcionament i en la necessitat de cercar formes de resoldre’ls. Això quedava reflectit a les esmenes presentades i als resultats de les votacions.

Divergències. Crec que hi ha una part d’ExC que no creu en el seu futur i que obertament va plantejar el seu fi; ben és cert que no es va plantejar cap proposta de dissolució però sí que es va expressar. Tot i ser, penso, una minoria en preocupa perquè crec que a ExC hi cab tothom, no podem perdre ningú i, en tot cas, hauríem d’intentar lluitar per incorporar més gent. Una segona divergència vaig intuir. Hi ha una voluntat majoritària d’apostar per un sistema d’elecció basat en llistes obertes i sense quotes i això xoca amb la intenció expressada per algun partit (no sabem què en pensen els altres) del reconeixement d’una certa representació.

Els 2/3 i les expectatives de canvi. La necessitat d’arribar als 2/3 per modificar aspectes organitzatius va provocar que esmenes votades per majoria absoluta per l’assemblea no poguessin ser aprovades. És el cas de la modificació del sistema d’elecció de la Coordinadora o l’establiment de llistes obertes i sense quotes o els canvis dins l’organització de la Coordinadora. Les expectatives creades en relació a la introducció de canvis que poguessin millorar el funcionament d’ExC van quedar, en bona part, “frustrades” per la necessitat d’una majoria qualificada. Aquesta frustració es va traduir en un “càstig” en la votació del document final on es recollia la continuïtat d’ExC més enllà del 2011.

L’esmena 16. 29 membres d’ExC, entre ells 11 càrrecs públics, que formam part de les assemblees de S. Joan, S. Josep, Vila i S. Antoni, de partit polítics i independents vàrem presentar una esmena conjunta en què defensàvem la continuïtat d’ExC més enllà del 2011. Aquesta va ser filtrada al Diario de Ibiza uns dies abans de l’assemblea per algú que no vàrem ser cap dels signants, la qual cosa no ens va afavorir en absolut. Durant l’assemblea se’ns va criticar, des del meu punt de vista injustament, per haver-la presentada, per haver-la “passada” a la premsa i per no haver-la oferida a més gent per ser signada. Estic segura que tot l’anterior va fer que moltes persones ens quedessin amb les formes i no amb el fons. Malauradament, crec que la votació resultant és el reflex de tot això. Una cosa sí vull dir, hauria estat millor haver presentat l’esmena a les assemblees, segur que hauríem tingut més recolzament i ens hauríem estalviat malentesos però...no la vàrem tenir a temps. De fet, la vàrem consensuar dos dies abans d’acabar el termini de presentació d’esmenes i només vàrem tenir un dia per recollir signatures. Però el més important que va passar és que aquest debat va amagar el més important, el seu contingut. I és que aquesta esmena era la única que plantejava de forma inequívoca la continuïtat d’ExC i llevava la disjuntiva que oferia el document original entre la dissolució o la continuïtat de la nostra formació.

Nous estatuts. Valoro de forma especialment positiva la voluntat expressada per l’assemblea de la necessitat de fer uns nous estatuts perquè avalen el desig de futur per a ExC. Ara li toca a la Coordinadora complir amb aquest mandat i tornar-li a l’assemblea pròximament l’eina de funcionament d’ExC. Crec que la Coordinadora ha de ser capaç d’escoltar el que l’assemblea ha demanat i fer-ho amb voluntat integradora i de superació de les diferències.

El document estratègic final. El document que es va aprovar com a conclusió de l’assemblea recollia totes les esmenes que s’havien aprovat. Va ser aprovat pel 56,5% dels assistents. Penso que el document va rebre el vot de frustració d’aquells que desitjaven canvis en més profunditat i que varen veure com les seves esmenes no eren aprovades en no arribar als esmentats 2/3. No obstant això, almenys, suposava que l’assemblea decidia llevar del document estratègic la dissolució d’ExC.

Ni vencedors ni vençuts. No puc compartir el tarannà d’en Bernat Joan, qui, en sortir de l’assemblea, va declarar als mitjans: “No ens consideram derrotats. Eivissa pel Canvi segueix sent d’una gran feblesa”. El to general de l’assemblea va ser molt correcte, i, en cap cas, hi va haver enfrontaments d’aquest caire. No hi va haver ni vencedors ni vençuts i el que hem d’intentar tots és juntar-nos per remar en la mateixa direcció.

Futur. 150 persones no s’ajunten durant 5 hores si no estan interessades en un projecte, 150 persones no voten fer uns nous estatuts sinó creuen en aquest projecte, 150 persones no plantegen possibles solucions al funcionament d’una formació sinó desitgen la seva continuïtat. ExC té futur i hem de ser capaços entre tots, sense exclusions, de superar les diferències i créixer.

Com es diu al final del document aprovat, jo crec i em sento molt acompanyada que "l’esperit inicial i el projecte polític d’ExC tenen plena vigència avui i vocació de futur. És la nostra voluntat enfortir-nos i, amb la necessària participació de tothom, fer d’ExC l’eina eficaç que permeti desenvolupar polítiques progressistes a Eivissa des de l’honradesa, la transparència i el diàleg al servei de l’interès comú."

22/02/2010

Al segon dia del debat de política general  no hi va haver sorpreses. Ni PP ni UM varen atendre l’oferiment del President i varen posar els seus interessos partidistes per damunt de tot. Les notícies d’aquesta setmana sobre  mocions de censura a l’Ajuntament de Palma i Consell i les votacions al Parlament deixen entreveure aliances – ja veurem si estables o no- entre PP i UM, partits que compten per desenes els imputats per casos de corrupció.

No seré jo qui em fiqui en qüestions internes d’altres partits però crec que l’ambició, en el cas del PP, i les ganes de revenja, pel que fa a UM, hauran perdre a ambdós partits l’oportunitat de fer una neteja interna i presentar-se a les pròximes eleccions com a partits “renovats”, almenys aparentment.

I això del divorci política-societat i la responsabilitat davant la crisi econòmica? A qui li importa...

19/02/2010

Ahir va començar  un debat al Parlament demanat pel Partit Popular perquè el President Antich expliquès la situació del Govern després d'expulsar a UM pels casos de corrupció i decidir governar en minoria. Bàsicament, el discurs de n’Antich ha anat dirigit a demostrar que té un projecte per a les Illes Balears que inclou propostes per lluitar contra la corrupció, mesures estructurals per anar construint un altre model econòmic - tant necessari-  i actuacions conjunturals per fer front a la crisi econòmica. Atesa la nova situació de minoria en el Govern i Parlament, el President planteja al Partit Popular i a Unió Mallorquina fer pactes perquè tot això sigui possible. Sembla que la disposició d’aquests no és gens favorable. Avui ho veurem.

Però el President ha dit una cosa que apenes ha tingut ressò mediàtic i que em sembla la més important: és necessari posar per davant la solució dels problemes reals als interessos partidistes com a mitjà fonamental per reconciliar a la societat amb els polítics. Crec que la gent està cansada d’assistir a bregues polítiques i de sentir parlar de mocions de censura i de confiança que com a arma llancívola es dirigeixen uns partits als altres mentre s’aprofundeix la sensació que no es governa. I m’atreviria a dir que això no és exclusivament un problema de la nostra comunitat sinó que es reprodueix fil per randa a nivell estatal.

Seria desitjable un esforç de responsabilitat per totes les parts per deixar els càlculs electoralistes a un costat i per permetre fer front als problemes “de veritat” que tenim els ciutadans. Així mateix, hi ha d’haver una voluntat de tots per posar els mitjans per aprofundir en el funcionament transparent i controlat de l’Administració. Tal vegada així, seria possible una aproximació entre aquests dos móns que, cada vegada més, sembla que viuen divorciats, el de la gent del carrer i el de la política. Crec que estic demanant impossibles...però, què és la utopia sinó això que ens fa caminar?

12/02/2010

El dimecres va dimitir na Margalida Marí com a Delegada Territorial de la Conselleria d’Educació  a les Pitiüses. M’hauria agradat que hagués acabat el seu mandat però no ha estat possible i ho entenc.

Na Margalida és una persona capaç, seriosa,  responsable, coherent i perseverant i així ha desenvolupat la seva feina. Per això, la seva dimissió adquireix més rellevància. Els objectius estaven clars i la prioritat absoluta la tenien les noves infraestructures educatives a les Pitiüses que pateixen un retard històric; a això s’havia d’afegir els problemes de manteniments de les instal.lacions existents que pateixen el deteriorament lògic del pas del temps.

Na Margalida s’ha trobat amb una Conselleria “massa llunyana” que no ha estat ni competent, ni eficaç, ni capaç d’actuar amb diligència i que, a més a més, no ha donat suport a qui la representava. I darrera això, està la qüestió de la mateixa concepció de les delegacions territorials d’Educació dins l’estructura del Govern. No té cap sentit que aquestes tinguin la única funció de simples correes de transmissió de la Conselleria sense capacitat pressupostària ni executiva. Tampoc no podem obviar els problemes pressupostaris però tinc la percepció que aquests no han estat la clau del problema.

En qualsevol cas, la feina feta per na Margalida queda i està sent reconeguda per tots els sectors del món de l’educació. Espero que també la seva dimissió serveixi per fer reflexionar a més d’un, començant pel Conseller d’Educació.

Gràcies, Margalida.

12/02/2010

Aquí teniu les propostes que varen sortir de l'assemblea d'independents. Crec que recullen clarament una aposta pel passat, el present i el futur d'ExC:

     1. L'Assemblea d'Independents d'ExC valorem molt positivament el procés que va portar al canvi polític a Eivissa i al conjunt de les Illes Balears, fet que va ser possible gràcies a la creació d'ExC i al recolçament ciutadà que aquesta formació va tenir.

     2.- Actualment, tot i considerant les dificultats socials, econòmiques i polítiques del moment, reconeixem el compromís i les responsabilitats adquirides, per la qual cosa mostrem el ferm desig de seguir treballant fins al final de la legislatura, tal i com s'ha vingut fent fins ara.

     3.- Així i tot considerem que, per tal de millorar el funcionament intern de la formació, s'haurien d'incloure a la coordinadora insular, amb dret a vot, el senador, les diputades i els consellers electes. A més, proposem que el sistema per prendre acords d'aquesta coordinadora sigui mitjançant votacions per majoria simple.

     4.- Aquesta assemblea proposa que els processos electius futurs (elecció de candidats, càrrecs, etc) es facin a partir de la voluntat de l'assemblea, amb llistes obertes a tothom i sense qüotes de cap tipus pel que fa a l'àmbit insular i suprainsular, poguent les assemblees municipals escollir de la mateixa manera als seus representants.

     5.- Aquesta assemblea considera absolutament necessària la continuïtat més enllà d'aquesta legislatura del projecte polític d'Eivissa pen Canvi com a garantia de desenvolupament de polítiques progressistes per l'illa d'Eivissa.

7/02/2010

Ahir vàrem celebrar l’assemblea d’Independents d’ExC. Els independents hem estat molt importants en la gestació d’ExC  i en continuam sent una part essencial d’aquest projecte polític de present i de futur. El missatge de les nombroses persones que hi vàrem anar va ser clar. Hi va haver unanimitat en el reconeixement de la vigència del projecte d’ExC avui i en la necessitat de què es mantingui més enllà del 2011. No va faltar l’autocrítica i el reconeixement de problemes de funcionament però també es varen plantejar vies de solució.

Aquesta assemblea completa un cicle d’assemblees municipals en què han estat molt minoritàries les veus que defensen una data de caducitat per a ExC. A l’assemblea he pogut percebre il•lusió, confiança i ganes de continuar treballant per un projecte que, com es recollia a una de les resolucions que es varen aprovar, és una “eina necessària per desenvolupar polítiques progressistes a l’illa d’Eivissa”. Doncs, això, a continuar treballant per l’ExC del present i del futur.