6/10/2009

Fa uns dies feia una entrada sobre la implicació de l'empresa Ortiz e Hijos a la trama Gürtel i comentava que aquesta era una de les empreses que formava part de la UTE que havia fet l'autovia de l'aeroport. Pocs dies després, el diari Última Hora d'Eivissa es feia ressò també d'aquesta notícia i informava de la presència d'aquesta empresa a la UTE de l'autovia de S. Antoni... doncs, això també a S.Antoni.

4/10/2009

Des de dimarts passat que estic donant-li voltes a fer una entrada sobre els darrers esdeveniments que han revolucionat la política mallorquina però que inevitablement ens afecta perquè, com s’ha encarregat de fer veure el PSIB, els pactes entre PSIB-Bloc i UM eren a les tres bandes institucionals. He volgut esperar per veure com es desenvolupaven les coses i, sobretot, per poder valorar amb més cura si estan davant un tsunami que conduirà a unes eleccions anticipades o una simple tormenta d’efecte passatger molt típica de la tardor política, una vegada que l’equador de la legislatura ja s’ha passat i s’ha de començar a prendre posicions. Després del què he pogut llegir i escoltar aquests dies, us deixo algunes reflexions.

. Declaracions. Les declaracions fetes per la socialista Francina Armengol, Presidenta del Consell Insular de Mallorca, en relació a “qui no es trobi bé a l’equip de govern, ja sap el que ha de fer”, han estat l’argument que han fet servir els consellers d’UM per justificar les seves dimissions. Cert que després han aclarit que hi havia altres raons de fons però, des del meu punt de vista, ha estat una excusa que en absolut justifica la decisió pressa.

. L’informe. Si les declaracions eren una excusa d’escàs pes, més greu em sembla que l’actual President d’UM, Miquel Àngel Flaquer, hagi dit que la gota que va fer vessar el got va ser l’informe que va fer el Consell Insular a petició de la justícia en relació a les actuacions del dimitit Damià Nicolau, imputat per prevaricació i malversació i a qui se li demana una pena de més de tres anys de presó. Desconec els detalls de l’esmentat informe i la capacitat de maniobra del Consell Insular però tinc clar que si la Justícia fa un encàrrec a una institució aquesta ha de respondre amb agilitat i premura independentment de qui formi part de l’equip de govern.

. Les dimissions. UM ha escenificat l’abandonament de la institució insular amb la presentació de les dimissions d’una quinzena de càrrecs. No deixa de cridar l’atenció que, a excepció dels 3 consellers, la resta dels càrrecs hagin anat a treballar com si aquesta situació no s’hagués produït. Encara em deixa més bocabadada la informació que sortia ahir al Diario de Mallorca segons la qual, en Flaquer hauria demanat a na Francina que no cessés els càrrecs de confiança a l’espera de reconduir la situació. Però, han dimitit o no?

. El rerefons. És cert, segons diuen, que el pacte al Consell de Mallorca no ha funcionat massa bé des del principi de legislatura però, cada vegada, tinc més clar que la tormenta actual és indestriable de la situació judicial per la què està passant la cúpula d’UM. Fa uns dies, abans de l’esclatament de la crisi, el Diari de Balears dedicava un article sencer a descriure els processos judicials oberts als uemites. Sota el títol “La Fiscalia estreny fort la cúpula d’UM, que ja acaba la paciència”, en Quim Torres feia un repàs de les 8 imputacions dels casos Son Oms (el diputat Bartomeu Vicens,  l’expresident Maximilià Morales i l’ex-Secretari General, Damià Nicolau), Can Domenge (el Conseller Miquel Nadal i l’actual President i ex-Conseller – de moment- Miquel Àngel Flaquer), el Cas Peatge (ex-Vicepresident del Consell i ex-Conseller d’Obres Públiques – de moment- Antoni Pascual i el director de Carreteres del Consell – encara no cessat- Gonzalo Aguiar) i el Cas Subvencions (l’exvicepresidenta i ex-consellera – de moment- Dolça Mulet). Però el que és més significatiu, en un paral•lelisme evident amb el Partit Popular estatal, és l’acusació feta per l’executiva d’UM d’assetjament i persecució judicial per part del PSOE mitjançant la Fiscalia. És justament, això el que em fa pensar que aquest rerefons judicial és en realitat el que dona sentit a tot el què està passant. És per això també que penso que l’actuació d’UM està carregada d’irresponsabilitat política i d’interès partidista.

. La sortida. El President Antich ha sortit a posar calma i ha donat una setmana perquè UM aclareixi la seva posició però també ha advertit que o es posa fi a la tormenta del Consell o el temporal s’escamparà per la resta de les institucions (Parlament i Ajuntament de Palma). Intueixo que el possible tsunami no hi arribarà però no tinc certesa, no sé si algú la té, de que això sigui així.

En qualsevol cas, i una vegada més, no em deixa de sorprendre la distància insalvable (?) entre la “lògica partidista” i la realitat quotidiana. Dubto molt que la majoria dels ciutadans i ciutadanes puguin entendre el que passa i sobretot que pensin que això té alguna cosa a veure amb les seves preocupacions i interessos marcats pels problemes derivats de la terrible situació econòmica. Una vegada més, els polítics no estan – i permeteu-me que em quedi fora-  a l’alçada de les circumstàncies.

30/09/2009

“Sostenella i no enmendalla”. En alguna ocasió ja he comentat que el Partit Popular no ha après res del trist capítol de les maleïdes autovies d’Eivissa. La seva actitud de “sostenella i no enmedalla” els ha donat un nou sobresalt i, de pas, tothom ens hem assabentat d’un nou exemple de la nefasta gestió de la passada legislatura. Va ser durant el darrer ple del Parlament, quan la diputada Carmen Castro interpel.lava al Conseller sobre els drenatges de l’autovia a l’aeroport en un intent de denunciar l’actuació de l’actual Conselleria . Per cert, aquest passat diumenge el Conseller Albert Prats publicava un article explicant amb claredat la successió dels fets, la situació actual i les previsions al respecte; el podeu llegir a la secció d'opinió d'aquest blog o a l'enllaç http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/27/veritat-els-drenatges-lautovia/362113.html. Tornant al debat de dimarts, la resposta de l'actual responsable va ser clara: amb documents, el Sr. Carbonero va demostrar que l’anterior Govern no havia fet cap projecte atès que les “preses electorals” van fer que la Consellera Mabel Cabrer obrís la circulació per l’autovia sense haver previst l’evacuació de les aigües. Però el Conseller va aprofitar per recordar-nos el preu de l’autovia, 86 milions d’euros a raó de 12.7 milions d’euros/km, i desvetllar que la res menyspreable quantitat d’1.5 milió d’euros anava destinada a l’adquisició de 3 llevaneus. Sobren les paraules.

L’art de callar. Per si no hi tenien suficient, avui surt el Sr. Jerez dient que investigaran si es justificava la compra dels llevaneus. A més del preocupant desconeixement de la meteorologia insular (perdoneu la “deformació professional” però, amb aquest nivell de coneixements difícilment hauria aconseguit el graduat en Secundària), sorprèn la manca de sentit del ridícul del President del Partit Popular d’Eivissa qui, segurament, no ha llegit el llibre “L’Art de callar” de l’Abbe Dinouart. Ja al segle XVIII, en Dinouart  deia que “només hem de deixar de callar quan tenim alguna cosa a dir que valgui més que el silenci”... Dic callar perquè fer autocrítica és impensable en el cas del seu partit, com demostren reiteradament.

Auditoria. Crida l’atenció que la informació sobre els llevaneus no s’hagués conegut amb anterioritat. Em demano si ha estat una dada aportades per l’auditoria tècnica i econòmica que està en marxa i que entre finals d’any i començament del següent s’haurà dut a terme. Si és així, intueixo que encara seran moltes les “notícies”que tindrem en els pròxims mesos.

Indignació. Aquestes informacions indignen, però el que més indigna és que això quedi impune. És a dir, si es demostra una nefasta gestió feta amb diners públics, si es comprova la despesa injustificada de milers d’euros com és el cas, el que em demano (i com jo, suposo que molta gent) és  si això no tindrà conseqüències, més enllà de les polítiques. Dit d’una altra manera, espero que les conclusions resultants de l’auditoria siguin posades en mà de la fiscalia o qui correspongui perquè es vegi si d’elles es poden extraure indicis de delicte. Sense fer eivissinquisme fàcil, crec que més d’un tenim la sensació que si això passés a Mallorca, ja s’estaria investigant.

27/09/2009

Ahir, llegia la notícia que sota el títol “Varios e-mails avalan que se falsearon facturas del PP “ publicava el diari Público i que començava de la següent manera:

“Varios correos electrónicos intervenidos por la Policía a Orange Market y reproducidos en el informe policial que ha destapado la financiación ilegal del PP valenciano constatan que la trama Gürtel falsificó facturas en beneficio de la formación conservadora.
Según fuentes del caso, en uno de esos correos un empleado de Orange Market se dirige a un subordinado de José Ramón Blanco Balín, blanqueador de la red corrupta, y le da instrucciones sobre dos facturas. Tras especificar el número de cada una de ellas y el importe superior a 30.000 euros en un caso y a 80.000 en el otro, le comunica que ambas deben ponerse a nombre de la empresa Ortiz e Hijos.
Mascarón de proa de un grupo inmobiliario y de construcción con base en Alicante, la empresa Ortiz e Hijos Contratista de Obras SA obtuvo entre 2004 y 2008 un mínimo de 129 millones de euros en adjudicaciones de la Generalitat. En numerosas ocasiones, Ortiz acudió a los concursos de la mano de gigantes de la obra pública española. En esas alianzas, articuladas en forma de unión temporal de empresas (UTE), Ortiz se reservaba porcentajes iguales o superiores al 40%...”

Us recordau de l’empresa Ortiz e Hijos? Aquesta és l’empresa que constituida en UTE juntament amb la MAB, va construir l’autovia de l’aeroport. Aquesta és l’empresa que treballava amb PYCSA, primera empresa a la qual es va concedir i després llevat - després de comprovar la connexió entre ambdues empreses- la realització de l’auditoria técnica i económica de les autovies. Ara, aquesta empresa està sota sospita dins la trama Gürtel. Hem de pensar que el seu “modus operandi” variava quan treballava a València o altres comunitats, com la nostra? N'haurem d'estar molt pendents.

25/09/2009

Us deixo alguns comentaris de les sessions de dimecres i dijous en què varem participar els diferents grups parlamentaris fixant les nostres posicions en relació al discurs del President i presentant i votant les propostes de resolució.

Fiol, el nou portaveu temporal del Partit Popular. La posició del grup parlamentari popular va ser defensada pel Sr. Fiol. És un bon parlamentari, probablement el millor que té el PP.  A la seva primera intervenció va fer un discurs treballat, ben preparat i crític, no exempt d’una considerable càrrega demagògica. A la rèplica, el soufflé es va desinflar i no va estar a l’alçada. El grup parlamentari va escenificar un suport al seu nou portaveu amb data de caducitat (l’any següent li haurà de deixar pas a n’Antoni Pastor) que no respon a la divisió interna profunda que estan vivint. Prova d’això és que tant sols un par de dies després, la nova executiva del Partit Popular, en un intent “d’allunyar-se” de tot el que olori al Govern Matas, ha deixat fora a tots els ex-consellers i ex-conselleres del passat i la presència única d’en Fiol és deguda exclusivament al seu paper provisional com a portaveu parlamentari.

Antich es va despertar. El President va compensar, en part, la seva actuació del dia anterior. Hem pogut veure un Antich amb les idees clares i una empenta que li havia faltat el dimarts. Volem pensar que ha estat el mal de queixal del primer dia el que va condicionar el to del seu discurs.

Bon discurs d’en Biel Barceló. Em va agradar molt el to i el contingut del representant del grup parlamentari Bloc per Mallorca-PSM- Verds. El podeu llegir al seu blog www.bielbarcelo.balearweb.net.

Propostes de resolució d’ExC. Des d’ExC vàrem presentar un conjunt de 16 propostes de resolució que recullen les que consideram les nostres prioritats. El problema de les propostes és que moltes d’elles necessiten ser concretades via pressuposts, altres depenen del Govern Espanyol i altres són només possibles a mig o llarg termini. De vegades, queden com a simples “brindis al sol”... però no per això les hem de deixar de reclamar. Aquí les teniu:

1.- El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat d’abordar reformes estructurals que permetin iniciar un canvi de model econòmic a les Illes Balears

2.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a intensificar les mesures de protecció social per als sectors més afectats per la crisi,
polítiques de formació que afavoreixin la reinserció laboral i actuacions que estimuli la creació d’ocupació

3.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a donar un nou impuls al Pla d’Infraestructures Educatives tot fent esment a les infraestructures que s’han de desenvolupar a l’illa d’Eivissa, especialment del nou centre de Santa Eulària

4.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a impulsar nous estudis i noves titulacions dins el camp de la FP per tal de lluitar contra l’abandonament prematur i el fracàs escolar

5.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a continuar orientant els recursos de les accions formatives adreçades prioritàriament a treballadors/es desocupats en les competències i ocupacions emergents d’acord al Sistema de Qualificacions i Formació Professional i mitjançant certificació per millorar-ne la seva ocupabilitat.

6.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a completar el mapa sociosanitari d’Eivissa que permeti l’aplicació adequada de la llei de dependència

7.- El Parlament de les Illes Balears dóna suport al GIB en la continuïtat de les negociacions obertes amb el Govern de l’Estat en matèria de transport aeri referides fonamentalment a la cogestió aeroportuària i la declaració de servei públic dels vols de les illes amb la península

8.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a continuar impulsant el transport públic per carretera a Eivissa, Formentera i Menorca mitjançant l’increment de les partides pressupostàries corresponents.

9.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a promoure projectes de recuperació mediambiental a l’Illa d’Eivissa donant prioritat als aiguamolls de Ses Feixes

10.- El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat de completar la normativa legal que asseguri una ordenació territorial i urbanística que reguli un creixement sostenible

11.- El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat d’adaptar el finançament dels Consells Insulars al procés de traspàs de competències

12.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a donar un nou impuls al traspàs de les competències de promoció turística als Consells Insulars perquè aquest pugui arribar a ser efectiu dins l’any 2011

13.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a donar un nou impuls a les negociacions amb el Govern de l’Estat per tal de fer efectiu el Règim Especial de Balears que disposa l’Estatut d’Autonomia

14.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a que intensifiqui les mesures de normalització lingüística en compliment de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei de Normalització Lingüística tot fent especial esment al Pla de Normalització Lingüística de l’illa d’Eivissa

15.- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a dur a terme polítiques d’arrelament a través del coneixement de la llengua i la cultura pròpies de la nostra comunitat autònoma entre la població immigrada

16.- Donada la seva bona qualitat, el Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a impulsar i promocionar el Canal 33

I, ara, què?. Podríem dir que es dona per inaugurat el nou curs parlamentari. L’horitzó immediat són els pressuposts del 2010. El panorama es presenta molt, molt complicat.

23/09/2009      

Amb ocasió d´una trobada entre associacions i institucions per debatre sobre la necessitat a Eivissa de l´apertura d´una oficina d´estrangeria a l´illa, un dels assistents, valuosa persona molt compromesa socialment, va assenyalar que «lluitam per a una cosa tan contradictòria com una oficina d´Estrangeria en comptes de fer-ho pels drets dels immigrants». Així posava de manifest, amb bon criteri, que les forces que s´haurien d´estar emprant per aconseguir que els immigrants esdevinguin ciutadans i ciutadanes de ple dret les estàvem esgotant en aconseguir el que havia de ser d´obligat compliment per part de l´autoritat competent: posar els mitjans perquè les persones nouvingudes puguin complir amb els deures que l´administració els exigeix per regularitzar la seva situació. Aquesta contradicció s´ha expressat durant la setmana passada amb tota la seva cruesa.

D´una banda, a Eivissa s´inaugurava la tant reclamada i necessària oficina d´estrangeria. Tothom, representants de les institucions, de la Plataforma per la Convivència, sindicats i partits polítics expressàvem la nostra satisfacció perquè es fes realitat aquest objectiu llargament reivindicat. Però, d´altra banda, i tant sols un dia després, al Parlament Espanyol, els vots del PSOE, Convergència i Unió i Coalició Canària donaven llum verda a una nova reforma de la llei d´estrangeria. Aquesta modificació, la quarta des de la seva promulgació, suposa «un canvi de la normativa a la baixa pel que fa a la garantia de drets i reforça la percepció de l´immigrant com a mercaderia». Aquesta valoració, amb la que estic d´acord, ha estat expressada per la Comissió Espanyola d´Ajuda al Refugiat, Cáritas i la ´Red Acoge´ en un comunicat emès el passat dijous i al qual s´han unit també la Coordinadora d´ONGs per al Desenvolupament i USO.

Coincideixo amb els que consideren que són 4 els aspectes més polèmics d´aquesta reforma: l´augment de 40 a 60 dies del tancament als Centres d´Internament per a Estrangers, la limitació del reagrupament a la família nuclear i ascendents majors de 65 anys, l´expulsió dels sense papers víctimes de violència de gènere si no demostren els maltractaments i la imposició de multes de fins a 10.000 euros per afavorir l´estància d´un immigrant en situació irregular. Altres qüestions bàsiques com l´accés a l´empadronament, el dret a l´educació, a l´habitatge, als serveis socials i sanitaris bàsics o l´accés a la justícia gratuïta també queden «tocats».

Però si criticable és el contingut de la reforma, absolutament desafortunat és el moment elegit. No és casualitat que aquesta s´abordi justament en la situació de profunda crisi econòmica que estam patint; les organitzacions esmentades arriben a dir que la reforma és, en realitat, «una resposta a la crisi». Triar aquesta conjuntura sembla un autèntic despropòsit i irresponsabilitat que no vol veure l´efecte pervers que pot suposar: la identificació crisi econòmica-immigració i l´estigmatització de l´immigrant, especialment del qui es troba en situació administrativa irregular. Així mateix, fer aquesta reforma en temps de crisi demostra una notable manca de sensibilitat social perquè suposa ignorar (o no) que són els immigrants qui pateixen, entre altres, les conseqüències de la crisi amb més intensitat.

A la intervenció al Parlament per defensar la proposició no de llei que el PSOE i EXC havíem presentat conjuntament perquè s´obrís una oficina d´estrangeria a Eivissa, vaig afirmar que esperava que els arbres de l´Oficina d´Estrangeria no ens impedeixin veure el bosc de la reivindicació dels drets de les persones immigrades perquè siguin ciutadans i ciutadanes de ple dret. Continuo pensant el mateix però, lamentablement, la realitat i el temps no em donen la raó.

El projecte de reforma de la llei continua la seva tramitació parlamentària al Congrés de Diputats. No tinc gaires esperances que les esmenes presentades per l´esquerra (Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya) siguin acceptades i es millori el text. No obstant això, deixo una reflexió per a qui vulgui escoltar en paraules de l´antropòleg Alejandro Miquel sobre la immigració en temps de crisi: «la crisi en els seus efectes objectius, però també en els percebuts i en els discursos polítics que l´acompanyen no ajuda a fer bufar vents favorables a la incorporació i normalització dels immigrants. Ben al contrari, justifica polítiques i mesures de dubtós terme democràtic, però també de dubtosa eficiència i eficàcia pràctica».

22/09/2009

Avui ha començat el debat de política general al Parlament que continuarà fins dijous. Aquest debat marca el començament del període parlamentari i les línies generals d’actuació del govern. Avui li ha tocat el torn al President Antich i els dies següents fixarem la nostra posició els grups parlamentaris i presentarem les propostes de resolució.

Correcte. Antich ha fet un discurs, des del meu punt de vista, correcte, aferrat a la situació de crisi econòmica en què estam immersos.

Coincidències. Estic d’acord amb el plantejament general del President pel que fa a les prioritats que ha establert. S’han de posar els mitjans per intentar pal.liar els efectes de la crisi econòmica sobre els sectors socials més vulnerables, aquelles persones que es troben o trobaran aviat en situació d’atur, mitjans que han de fer possible que les famílies "resisteixin" el dur hivern que ve i mitjans perquè puguin insertar-se o reinsentar-se al mercat laboral. La segona prioritat assenyalada ha estat la responsabilitat del govern en estimular l’economia i la creació de llocs de feina intentant, alhora, reconduir el nostre model productiu. La consecució d’ambdós objectius passa pel manteniment de la inversió pública. En relació amb això em sembla rellevant la importància que ha donat el Sr. Antich a l’honestedat i rigor de la gestió pública de la que tant necessitats estam després del que va passar durant la darrera legislatura del Partit Popular.

Mesures concretes. He trobat un cert desequilibri entre les nombroses referències a la feina feta i les escasses mesures concretes de futur. Entre aquestes darreres destacaria l’acord aconseguit amb la banca per ajornar el pagament de les hipoteques durant 3 anys per a persones amb dificultats i les partides que es destinaran a crear ocupació des d’ajuntaments i consells, així com les que s’invertiran en formació.

Eivissa. Certament, és difícil en un discurs d’aquest tipus parlar de cadascuna de les illes. La construcció del nou hospital, les polítiques d’aigua i el transport públic (aquesta compartida amb Menorca) han estat pràcticament les actuacions esmentades. Tot i entenent la situació, m’hauria agradat sentir alguna referència més.

Finançament. El President s’ha mostrat autocomplaent en el seu discurs en relació al nou model de finançament i ha assegurat que les Illes Balears estarem a la mitjana de l’Estat. Sí que he trobat a faltar un compromís amb el finançament dels Consells que són peça clau del govern d’aquesta comunitat.

Sortirem de la crisi. M’ha agradat tornat a sentir que només amb el consens de tothom i amb la col.laboració de societat civil i institucions podrem sortir-ne. M’ha cridat l’atenció el diagnòstic que ha fet de la situació: el pitjor ha passat, hi ha símptomes del canvi de tendència de decreixement econòmic i s’ha aventurat a anunciar que serà avançat el 2010 quan s’iniciï la recuperació. No sé si ha estat massa agosarat... Així mateix ha parlat de compromís i confiança com elements bàsics per sortir-ne però he tingut la sensació d’una manca d’entusiasme que m’ha deixat preocupada.

Dubtes. Sovint em demano si el que feim al Parlament és percebut com pròxim i útil a la gent. Sovint sento, i no sé quin és el motiu, que vivim en una mena de realitat paral.lela massa desconectada de la realitat quotidiana. Sovint intento detectar quin és el motiu d'aquesta llunyania i sovint no trobo la resposta. Avui em torna a passar. Aquest debat, juntament amb el de pressuposts que es farà al mes de desembre, són els més importants del període parlamentari...i continuo tenim la percepció que l'interès és fonamentalment mediàtic i parlamentari...I continuo donant-li voltes.

9/09/2009

Estic trista. Ahir va morir en Kinoto, un gran lluitador, un idealista, però, sobretot, una gran persona i un bon amic. Llegeixo els diaris, assisteixo a reunions, sento comentaris i no aconsegueixo veure la transcendència i importància de les coses, “vanitas vanitatis” em sembla gairebé tot. Ja sé que quan se’ns mor algú que estimam sempre s’entra en aquest estat de relativisme i escepticisme, ja sé que, normalment, passa aviat i que, a més a més, som incapaços de treure profit, d’aprendre d’aquestes reflexions del moment. Ho intento, a base de cops, tal vegada, n’aprendré.

Si existís cap cel anarquista, en Kinoto ja hi seria...i, segurament, estaria muntant un moviment reivindicatiu.

Aquests dies estan apareixent nombroses cartes al Director dels diaris locals dirigides a Kinoto i comentaris a blogs, he pensat que seria una bona idea anar incorporant els enllaços per si no heu pogut llegir-los:

   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/10/kinoto-luis-ruiz-marian-suarez--correo-electronico/358011.html
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/12/memoria-kinoto-vicente-torres-guasch/358580.html
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/12/fins-sempre-kinoto-maria-serra-sala/358581.html
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/13/abracada-kinoto-isabel-costa--sant-rafel/358751.html
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/13/companero-kinoto-giovanni-rainaldi--presidente-asociacion-artesanos-profesionales-ibiza/358756.html
   http://artur.balearweb.net/
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/15/kinoto-des-laavib-carles-guasch-president-laavib/359266.html
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/15/memoria-kinoto-karina-perez-muros/359267.html
   http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/09/16/kinoto-molt-bona-persona-josep-bonet-roig/359490.html

3/09/2009

Apenes baixada de la muntanya, reviso la premsa del mes passat i destaco dues notícies. Demà abordarem l’actualitat.

. El Cas Palma Arena. Finalment, ha esclatat. Al darrer diari que he llegit ja anaven per 8 els alts càrrecs del govern anterior imputats i encara queda...Les ombres d’un possible finançament il.legal del Partit Popular planeja sobre aquest lleig assumpte i se suma a la resta de casos que han anat sortint en què si, de moment, una cosa s’està demostrant és la nefasta gestió del Govern d’en Jaume Matas i de na Rosa Estaràs (de vegades, sembla com si ella no hagués estat de Vicepresidenta del seu Govern).  Ja hem assistit a presumptes enriquiments personals il.lícits (p.ex., cas Cola Cao), dolenta i irresponsable gestió de diners públics (p.ex., el sobrecost de la construcció del metro o el mateix Palma Arena) i ara ens queda per veure si també s’han donat desviacions de fons cap al partit. No puc dir que m’hagi sorprès però sí que em crida l’atenció l’actitud cínica i victimista dels dirigents del Partit Popular. En perfecta consonància amb la línia Gürtel.

. Peatge a l’ombra sanitari. La Conselleria de Salut i Consum ha anunciat una inversió milionària a Eivissa que permetrà fer el nou Hospital i dos centres de salut a Eivissa i S. Josep. Per dur endavant aquests projectes s’ha recorregut al sistema de concessió administrativa, fórmula de gestió que consisteix en licitar conjuntament la construcció, el manteniment i l’explotació de les àrees no assistencials durant un període de temps determinat (en aquest cas, 32 anys) i que ve a ser una mena de peatge a l’ombra. No  és aquest un sistema que m’agradi en absolut perquè suposa endeutar al Govern en el futurs anys limitant la seva capacitat inversora i, d’altra banda, perquè, a la pràctica, implica la privatització d’una part dels serveis, això sí,  els no assistencials.

Però, la clau està en què probablement és la única possibilitat de tirar endavant aquestes infrastructures. M’explic. Aquestes inversions són fonamentals i el Govern es troba amb què no te prou diners per fer-les de forma directa, és a dir, necessita endeutar-se. Les opcions d’endeutament del Govern només poden ser de dos tipus: sobre els pressuposts anuals de la Comunitat o a llarg termini. Tenint en compte l’import de les obres a dur a terme i la complicada situació econòmica del Govern (el pressupost per al 2010 s’haurà de rebaixar en un 15%...), la primera opció es torna impossible. Per tant, només queda la segona. Entre recórrer al sistema de concessió administrativa o no fer res, m’inclino per la primera. Haurem d’estar molt vigilants de les condicions de la concessió i de l’existència de clàusules que garanteixin el manteniment d’estàndards mínims de qualitat en els serveis explotats privadament.

Resulta curiós, per dir alguna cosa, les dures crítiques que aquest anunci ha rebut per part del Partit Popular acusant al Govern de “castigar” a Eivissa amb aquest única inversió atès que ja “no es podran fer més” i als progressistes per acceptar ara el peatge a l’ombra que abans criticàvem quan es varen fer les autovies. La primera crítica, per demagògica, no mereix resposta però la segona sí perquè demostra que a hores d’ara no han entès res. Vagi per davant, i ho he dit fa unes línees, que no defensaria aquest sistema si hi hagués una altra possibilitat factible. Però mai defensaria aquest sistema (ni qualsevol altre) per fer unes infraestructures viàries com han estat les autovies; com a botó de mostra, caldria recordar que,  enguany , el Govern ha hagut de pagar (i, per tant, no s’ha pogut invertir en un altra cosa) a prop de 20 milions d’euros de peatge a l’ombra per la seva construcció.

D’altra banda, sembla que el PP s’oblida que ells mateixos fa dos anys aplicaven el mateix sistema per a la construcció de Son Espases i no per això castigaven a ningú o que la Comunitat de Madrid fa temps que està duent a terme un procés de privatització de la sanitat pública; allí, les concessions administratives inclouen l’explotació dels serveis assistencials i no assistencials. Crec que el PP que encara cerca com fer oposició.

En qualsevol cas, nosaltres haurem d'estar molt, molt vigilants.