22/02/2010

Al segon dia del debat de política general  no hi va haver sorpreses. Ni PP ni UM varen atendre l’oferiment del President i varen posar els seus interessos partidistes per damunt de tot. Les notícies d’aquesta setmana sobre  mocions de censura a l’Ajuntament de Palma i Consell i les votacions al Parlament deixen entreveure aliances – ja veurem si estables o no- entre PP i UM, partits que compten per desenes els imputats per casos de corrupció.

No seré jo qui em fiqui en qüestions internes d’altres partits però crec que l’ambició, en el cas del PP, i les ganes de revenja, pel que fa a UM, hauran perdre a ambdós partits l’oportunitat de fer una neteja interna i presentar-se a les pròximes eleccions com a partits “renovats”, almenys aparentment.

I això del divorci política-societat i la responsabilitat davant la crisi econòmica? A qui li importa...

19/02/2010

Ahir va començar  un debat al Parlament demanat pel Partit Popular perquè el President Antich expliquès la situació del Govern després d'expulsar a UM pels casos de corrupció i decidir governar en minoria. Bàsicament, el discurs de n’Antich ha anat dirigit a demostrar que té un projecte per a les Illes Balears que inclou propostes per lluitar contra la corrupció, mesures estructurals per anar construint un altre model econòmic - tant necessari-  i actuacions conjunturals per fer front a la crisi econòmica. Atesa la nova situació de minoria en el Govern i Parlament, el President planteja al Partit Popular i a Unió Mallorquina fer pactes perquè tot això sigui possible. Sembla que la disposició d’aquests no és gens favorable. Avui ho veurem.

Però el President ha dit una cosa que apenes ha tingut ressò mediàtic i que em sembla la més important: és necessari posar per davant la solució dels problemes reals als interessos partidistes com a mitjà fonamental per reconciliar a la societat amb els polítics. Crec que la gent està cansada d’assistir a bregues polítiques i de sentir parlar de mocions de censura i de confiança que com a arma llancívola es dirigeixen uns partits als altres mentre s’aprofundeix la sensació que no es governa. I m’atreviria a dir que això no és exclusivament un problema de la nostra comunitat sinó que es reprodueix fil per randa a nivell estatal.

Seria desitjable un esforç de responsabilitat per totes les parts per deixar els càlculs electoralistes a un costat i per permetre fer front als problemes “de veritat” que tenim els ciutadans. Així mateix, hi ha d’haver una voluntat de tots per posar els mitjans per aprofundir en el funcionament transparent i controlat de l’Administració. Tal vegada així, seria possible una aproximació entre aquests dos móns que, cada vegada més, sembla que viuen divorciats, el de la gent del carrer i el de la política. Crec que estic demanant impossibles...però, què és la utopia sinó això que ens fa caminar?

12/02/2010

El dimecres va dimitir na Margalida Marí com a Delegada Territorial de la Conselleria d’Educació  a les Pitiüses. M’hauria agradat que hagués acabat el seu mandat però no ha estat possible i ho entenc.

Na Margalida és una persona capaç, seriosa,  responsable, coherent i perseverant i així ha desenvolupat la seva feina. Per això, la seva dimissió adquireix més rellevància. Els objectius estaven clars i la prioritat absoluta la tenien les noves infraestructures educatives a les Pitiüses que pateixen un retard històric; a això s’havia d’afegir els problemes de manteniments de les instal.lacions existents que pateixen el deteriorament lògic del pas del temps.

Na Margalida s’ha trobat amb una Conselleria “massa llunyana” que no ha estat ni competent, ni eficaç, ni capaç d’actuar amb diligència i que, a més a més, no ha donat suport a qui la representava. I darrera això, està la qüestió de la mateixa concepció de les delegacions territorials d’Educació dins l’estructura del Govern. No té cap sentit que aquestes tinguin la única funció de simples correes de transmissió de la Conselleria sense capacitat pressupostària ni executiva. Tampoc no podem obviar els problemes pressupostaris però tinc la percepció que aquests no han estat la clau del problema.

En qualsevol cas, la feina feta per na Margalida queda i està sent reconeguda per tots els sectors del món de l’educació. Espero que també la seva dimissió serveixi per fer reflexionar a més d’un, començant pel Conseller d’Educació.

Gràcies, Margalida.

12/02/2010

Aquí teniu les propostes que varen sortir de l'assemblea d'independents. Crec que recullen clarament una aposta pel passat, el present i el futur d'ExC:

     1. L'Assemblea d'Independents d'ExC valorem molt positivament el procés que va portar al canvi polític a Eivissa i al conjunt de les Illes Balears, fet que va ser possible gràcies a la creació d'ExC i al recolçament ciutadà que aquesta formació va tenir.

     2.- Actualment, tot i considerant les dificultats socials, econòmiques i polítiques del moment, reconeixem el compromís i les responsabilitats adquirides, per la qual cosa mostrem el ferm desig de seguir treballant fins al final de la legislatura, tal i com s'ha vingut fent fins ara.

     3.- Així i tot considerem que, per tal de millorar el funcionament intern de la formació, s'haurien d'incloure a la coordinadora insular, amb dret a vot, el senador, les diputades i els consellers electes. A més, proposem que el sistema per prendre acords d'aquesta coordinadora sigui mitjançant votacions per majoria simple.

     4.- Aquesta assemblea proposa que els processos electius futurs (elecció de candidats, càrrecs, etc) es facin a partir de la voluntat de l'assemblea, amb llistes obertes a tothom i sense qüotes de cap tipus pel que fa a l'àmbit insular i suprainsular, poguent les assemblees municipals escollir de la mateixa manera als seus representants.

     5.- Aquesta assemblea considera absolutament necessària la continuïtat més enllà d'aquesta legislatura del projecte polític d'Eivissa pen Canvi com a garantia de desenvolupament de polítiques progressistes per l'illa d'Eivissa.

7/02/2010

Ahir vàrem celebrar l’assemblea d’Independents d’ExC. Els independents hem estat molt importants en la gestació d’ExC  i en continuam sent una part essencial d’aquest projecte polític de present i de futur. El missatge de les nombroses persones que hi vàrem anar va ser clar. Hi va haver unanimitat en el reconeixement de la vigència del projecte d’ExC avui i en la necessitat de què es mantingui més enllà del 2011. No va faltar l’autocrítica i el reconeixement de problemes de funcionament però també es varen plantejar vies de solució.

Aquesta assemblea completa un cicle d’assemblees municipals en què han estat molt minoritàries les veus que defensen una data de caducitat per a ExC. A l’assemblea he pogut percebre il•lusió, confiança i ganes de continuar treballant per un projecte que, com es recollia a una de les resolucions que es varen aprovar, és una “eina necessària per desenvolupar polítiques progressistes a l’illa d’Eivissa”. Doncs, això, a continuar treballant per l’ExC del present i del futur.

4/02/2010

Diumenge he tornat de Colòmbia. Ha estat aquest un viatge molt intens no només per la carregadíssima agenda que dúiem sinó sobretot per l’impacte emocional que ens van provocar els testimonis de les víctimes. Ens hem reunit amb un amplíssim ventall d’organitzacions de la societat civil així com representants de diferents institucions i el Govern. Segurament, una setmana és poc temps per dir que coneixes la problemàtica d’un país però és prou per entendre algunes claus bàsiques de la complexitat de la realitat colombiana.

Els membres de la missió pertanyem a partits polítics molts diversos (CIU, PSOE, EU, ERC i Aralar) però, malgrat això, vàrem aconseguir consensuar un document provisional que presentàrem a roda de premsa a Bogotà en acabar la visita i que us adjunto. Una diagnosi d’urgència: “els drets humans a Colòmbia es vulneren de manera sistemàtica i aquesta situació està íntimament lligada al manteniment del conflicte polític, social i armat intern del país”.

Ara començam a treballar l’informe definitiu sobre la situació dels drets humans a Colòmbia, especialment referits a tres àmbits: dones, sindicalistes i defensores i defensors dels dret humans. Probablement, en un parell de mesos l’haurem acabat i el farem públic; també l’enviarem als Governs Espanyol i Colombià, partits polítics, organitzacions de la societat civil espanyola i colombiana, Unió Europea i Nacions Unides.

A continuació, us comento algunes pinzellades de la visita, aspectes que em vàrem cridar especialment l’atenció.

· La capacitat organitzativa de la societat civil. Impressionant el teixit social organitzat de Colòmbia. Només la Plataforma Techo Común que, podríem dir, és l’equivalent a la Plataforma pels drets humans i la Pau a Colòmbia de l’Estat Espanyol inclou a prop de 800 associacions. Desconec la seva capacitat d’arrossegament i la seva representativitat però el que és indubtable és que constitueixen una forta xarxa de solidaritat i lluita.

· Les dones. Dignitat, força, empenta, capacitat de lluita són alguns dels trets que caracteritzen les omnipresents dones que hem trobat per tot arreu. Des de la magistrades de la Cort Suprema a les voluntàries de les organitzacions de base, passant per les responsables de premsa o les senadores. Fonamental i exemplar el paper de les dones a les associacions de víctimes. Vinc amb la percepció que la dona és l’espina dorsal de la societat colombiana i també punta de llança de la reivindicació. No és estrany que sigui també objecte preferent de furibunds atacs per part dels agents armats del conflicte.

· Parapolítica. Curiós concepte, no l’havia sentit abans, que serveix per designar les vinculacions entre polítics i paramilitarisme. En un moment en què el Govern d’Uribe afirma que el paramilitarisme està desactivat i forma part del passat colombià, el 30% dels parlamentaris actuals – entre 70 i 80-  estan immersos en diferents fases de processos judicials acusats de formar part de la “parapolítica”, alguns ja estan a presó.

· Dues realitats paral.leles. Tal vegada, sembli estrany però a les reunions que vàrem mantenir aquests dies se’ns presentaven dues realitats oposades. La societat civil parla de conflicte, violència, patiment, impunitat, desconfiança cap a les institucions. El govern parla d’inexistència de conflicte, de lleis reparadores, de justícia. L’exemple esmentat de la parapolítica és molt representatiu. Dues realitats molt llunyanes que no troben punt de contacte...però qui pateix, qui es duu la pitjor part és clarament la societat civil. El que tinc clar és que la política del Govern, l’anomenada política de “seguretat democràtica”, no resol els problemes de la gent de Colòmbia i la militarització creixent empitjora encara més les seves vides.

A continuació, podeu llegir el document preliminar que vàrem consensuar a Bogotà.

DELEGACIÓN  DEL ESTADO ESPAÑOL
Misión de verificación de la situación de Derechos Humanos en Colombia: mujeres, sindicalistas y defensores y defensoras de Derechos Humanos (23 al 30 de enero de 2010)

Una misión de parlamentarios del Estado español compuesta por Jordi Pedret (PSC), Carles Campuzano (Convergencia i Unió) Francesc Canet (Esquerra Republicana de Catalunya), Joan Josep Nuet (Entesa Catalana), Mikel Basabe (Aralar), Inés Sabanés (Izquierda Unida) y Marián Suárez (Eivissa pel Canvi) visita Colombia del 23 al 30 de enero. Esta Misión fue organizada por la Plataforma por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia (Estado español). Los integrantes de la misión nos entrevistamos con el Embajador de España en Colombia, representantes de la Iglesia Católica, Luterana y Menonita, Corte Suprema de Justicia, Consenso de Cartagena, Coordinador del Área Jurídica de la OACNUDH, MOVICE, Coordinadora de Victimas UP, Mesa Nacional de Víctimas, Asfamipaz, G-24, Colombianos y Colombianas por la Paz, Centrales obreras (CUT, CTC y CGT), Comisión de DD. HH. y Audiencia de la Cámara de Representantes, Movimiento de Mujeres, Alto Comisionado para la Paz en Colombia, Programa Presidencial de DIH y DH, Ministerio del Interior y Justicia, Fiscalía General de la Nación, Techo Común, representantes de partidos políticos y organizaciones sociales nacionales y territoriales de DD. HH. pertenecientes a la Coordinadora Colombia-Europa-EE.UU.

Asimismo la Delegación viajó a Cali y Medellín donde se entrevistó con numerosas organizaciones sindicales, mujeres y DD. HH. y con instituciones locales y fue acompañada por la Guardia Indígena.

Agradecemos públicamente a todas las personas, organizaciones e instancias gubernamentales que nos han facilitado la realización de nuestro trabajo.
La visita de esta delegación se da en el contexto de la negociación del Tratado de Libre Comercio entre la Unión Europea y Colombia, coincidiendo con el semestre durante el cual el Gobierno español ostenta la Presidencia del Consejo de la Unión Europea y la celebración, en el mes de mayo en Madrid, de la Cumbre de Jefes de Estado de América Latina y la Unión Europea. Por ello, cobra suma importancia que los Derechos Humanos en Colombia estén presentes en la agenda política española y europea.

Bajo este prisma se constituyó esta Misión de verificación que tuvo como objetivo constatar la situación de los Derechos Humanos en tres sectores de la sociedad colombiana: las mujeres, los y las sindicalistas y los y las defensoras de Derechos Humanos.

Queremos dejar constancia de que, durante la misión de verificación, los testimonios de sufrimiento de las víctimas de la vulneración de los derechos humanos nos han producido una fuerte conmoción y, en consecuencia, consideramos que ellas han de ser el objetivo preferente de las agendas nacional e internacional.

Con todo el material y la información recopiladas durante esta semana, la misión procederá próximamente a la elaboración del Informe de Verificación de la situación de los DD. HH. en Colombia.

Como conclusiones primeras del trabajo de la misión, destacamos las siguientes:

1.- En Colombia existe un conflicto social, político y armado interno que provoca la vulneración sistemática de los derechos humanos por parte de todos los agentes armados.

2.- La población civil es la principal víctima del conflicto al ser involucrada de manera forzada y creciente por parte de las diferentes partes en conflicto. Este proceso  genera profundo sufrimiento, impotencia en la población, falta de confianza en las instituciones y, especialmente, la percepción de impunidad respecto a la violación de los derechos humanos.

3.- La justicia resulta ineficaz debido a la inadecuación de los medios, tanto para hacer frente a las necesidades derivadas del conflicto (tales como el enjuiciamiento de los responsables de las violaciones de los DD. HH. y otros crímenes) como para la reparación efectiva de las víctimas. Por otro lado, hemos tenido conocimiento reiteradas denuncias respecto a la falta de voluntad de determinadas instancias para llevar a cabo los procesos contra responsables de las violaciones mencionadas. Igualmente, y como ejemplo significativo, la liberación de los militares acusados de ejecuciones extrajudiciales proyecta en la sociedad una imagen de impunidad ante el delito.

4.- No se respeta  la independencia del poder judicial, eje fundamental del estado de derecho. La Corte Suprema de Justicia está siendo atacada desde instancias de gobierno y sus magistrados son sometidos a seguimiento, amenazas, control telefónico  e intentos de desacreditarlos ante la opinión pública.

5.- Desarrollar la actividad sindical en Colombia resulta peligroso y las organizaciones sindicales y sus dirigentes sufren persecución sistemática y detenciones arbitrarias.

6.- La mujer es utilizada como parte del conflicto por los actores armados y, así, es secuestrada y víctima de abusos sexuales.

7.- Se estigmatiza a los defensores y defensoras de DD. HH.. al acusarles de vinculación con grupos insurgentes poniendo en peligro sus vidas por el ejercicio del legítimo derecho a trabajar por los Derechos Humanos.

8.- Asimismo, se estigmatiza y persigue a las personas miembros del colectivo LGTB.

9.- Todas las partes en conflicto involucran a los menores en el mismo. Particularmente, paramilitares y guerrilla secuestran y reclutan forzosamente a menores.
10.- El problema de la propiedad de la tierra no está resuelto y es un elemento central en el conflicto colombiano. Se han producido y se producen desplazamientos forzosos de la población (campesinos, indígenas y afrodescendientes) como consecuencia del conflicto armado y de los intereses de empresas transnacionales con la cobertura del gobierno colombiano.

11.- La aplicación de la ley no está dando satisfacción a los legítimos derechos de verdad, justicia y reparación que reclaman las víctimas.

12.- La prolongación del conflicto armado ha provocado un proceso gradual de descohesión socio-económica y aumento de las desigualdades sociales.

13.- Las políticas gubernamentales no están siendo un instrumento eficaz en la resolución del conflicto armado interno.

Propuestas

A la vista de estas primeras conclusiones y a espera de la definitiva elaboración del Informe, los miembros de la misión formulamos las siguientes propuestas:

1.- Instar a las partes en conflicto a cumplir las resoluciones emitidas por la ONU en relación al conflicto colombiano y a buscar una solución negociada del conflicto armado interno.

2.- Instar al Gobierno colombiano a reconocer públicamente la existencia de un conflicto armado interno, a cumplir con su obligación de observar y defender la ley, de respetar, proteger y hacer realidad los derechos humanos y a garantizar a todas las víctimas la justicia y la reparación.

3.- Incorporar la discusión sobre la situación de los DD. HH. en el diálogo bilateral entre los gobiernos colombiano y español.

4.- Vincular la firma del Tratado de Libre Comercio entre Colombia y la Unión Europea al respeto de los DD. HH. en este país.

5.- Comprometer a las partes en conflicto (fuerzas armadas, paramilitares y guerrilla) a no involucrar a la población civil en el conflicto, y al gobierno y las fuerzas insurgentes a propiciar el intercambio humanitario y el cumplimiento del Derecho Internacional Humanitario.

6.- Comprometer al Gobierno colombiano en el respeto y garantía del legítimo trabajo desarrollado por los defensores de los derechos humanos y los líderes sociales: sindicalistas, campesinos, indígenas, afrocolombianos, mujeres, estudiantes y periodistas.

7.- Solicitar al Gobierno colombiano el respeto de la autonomía reconocida de los pueblos indígenas a través del reconocimiento de la autoridad de los cabildos, asegurándoles un presupuesto suficiente para sus programas de salud, producción, educación y medio ambiente.

8.- Comprometer a la comunidad internacional y a España, en particular, en la necesidad de vincular la cooperación al desarrollo con Colombia al respeto y promoción de los derechos humanos, la paz y la cohesión socio-económica y cultural del país.

9.- Comprometer al Gobierno colombiano en el respeto del principio de independencia del poder judicial.

10.- Comprometer al Gobierno colombiano en un auténtico y efectivo proceso de verdad, justicia y reparación de las víctimas del conflicto.

11.- Comprometer al Gobierno colombiano en el desarrollo de políticas que eviten los desplazamientos forzados de la población y palien la situación de las personas desplazadas.

Los miembros de la misión de verificación de los derechos humanos en Colombia formulamos estas propuestas desde una posición de apuesta por el diálogo y por una salida negociada al conflicto armado interno que se vive en Colombia para conseguir la paz con justicia social reiteradamente reclamada por la población colombiana.


Bogotá, 29 de enero de 2010

22/01/2010 

Demà parteixo cap a Colòmbia dins una missió de diputats i senadors de l'Estat Espanyol. Aquesta és una missió de verificació de la situació dels drets humans a Colòmbia, en general, i de les dones, sindicalistes i defensors dels drets humans, en particular. Està organitzada per la Plataforma per la pau i els drets humans a Colòmbia de l'Estat Espanyol. Us deixo la nota de premsa que ha enviat l'organització als mitjans de comunicació. Durant aquest dies, probablement, no tindré temps d'actualitzar el blog. En tornar, ja us comentaré les meves impresions i conclusions.

"Seis diputados y un senador, todos del Estado español, viajarán este sábado 23 de enero y durante una semana a Colombia para verificar sobre el terreno la situación de derechos humanos en la que se hallan tres de los colectivos más afectados por el conflicto colombiano: el de mujeres, el de defensores/as de DDHH y el de sindicalistas.
La misión de verificación se reunirá, entre otros, con todos los partidos políticos colombianos, organizaciones sociales y sindicales, la ONU, el presidente de la Corte Suprema así como con el Gobierno de Colombia. Los encuentros tendrán lugar en Bogotá, Cali y Medellín. A estos dos lugares acudirán delegaciones de otras regiones del país para exponer la situación de los colectivos mencionados.
La misión de verificación está organizada por la Plataforma por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia del Estado español, que aglutina coordinaciones y organizaciones que trabajan, en el ámbito español, por la solución política negociada en Colombia y por la defensa y aplicación de los derechos humanos en aquel país.
Los diputados y el senador pertenecen a una amplia representación de los partidos políticos españoles, con presencia tanto en el Congreso de Diputados como en Parlamentos autonómicos: Jordi Pedret del Partido Socialista Obrero Español-PSOE, Inés Sabanés de Izquierda Unida, Francesc Canet de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC, Joan-Josep Nuet, senador de Iniciativa per Catalunya- Esquerra Unida i Alternativa, Carles Campuzano de Convergència i Unió-CIU, Mikel Basabe de Aralar y Marián Suárez de Eivissa pel Canvi.
La misión de verificación se enmarca en las labores de incidencia relacionadas con la presidencia española de la Unión Europea (que durará todo este primer semestre del 2010), y con la cumbre Europa-América Latina que se celebrará en mayo en España.
Al regreso, los parlamentarios/as realizarán una rueda de prensa y elaborarán un informe, iniciativas con las que se tratará de dar a conocer la situación de derechos humanos de mujeres, sindicalistas y defensores de DDHH en Colombia, que los diputados/as y el senador habrán podido comprobar in situ".

Plataforma por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia del Estado español

20/01/2010

Ahir, Abel i Estela Matutes varen haver de comparèixer davant la jutgessa per declarar per la querella que el ciutadà Albert Prats els va posar per injúries i calumnies. I dic el ciutadà Albert Prats perquè els fets es varen produir quan el querellant no tenia cap càrrec públic i exercia de professor d’Institut. I no vull dir amb això que la condició de càrrec públic hagi de dur aparellada la tolerància a ser insultat i injuriat però, malauradament, el “joc polític” dóna sovint per les paraules grosses. El ciutadà Prats reclama, amb molta raó, una qüestió elemental: la rectificació pública de les acusacions de què va ser objecte i la restitució de la seva honorabilitat.

Però, tot i que no és la pretensió del querellant, no podem deixar de dir que aquest judici té un valor simbòlic i les declaracions fetes pels querellats ho confirmen: representen l’essència una manera de fer política que és la del Partit Popular. Una forma de fer política en què els àmbits privats i públics es confonen - l’empresari fent política  i la política al servei de l’empresari -, una forma de fer política en què es criminalitza la discrepància, una forma de fer política en què tot s’hi val, l’insult i la desqualificació gratuïta incloses.

Resulta significatiu que les paraules als mitjans de comunicació del Sr. Matutes després de la seva declaració judicial hagin estat dedicades a reivindicar dos projectes empresarials propis – camp de golf de Platja d’en Bossa i Port d’Es Viver- i les de la Sra. Matutes a reafirmar-se en la construcció d'unes autovies que varen generar una tensió social mai viscuda a aquesta illa. Ambdós obvien l’elemental lògica política de què els qui governam ara, democràticament elegits, ho fem perquè dúiem uns programes electorals que defensàvem una altra forma de fer política i un model diferent d’illa que la del Partit Popular, amb una concepció de la mobilitat radicalment diferent i una concepció del territori en què ni camps de golf ni la destrucció del nostre litoral en tenen cabuda. Mai ho entendran?

Doncs, això, tot un símbol.