18/03/2009

La veritat és que, en mig de la crisi econòmica i la voràgine de corrupció política que ens envolta, resulta difícil trobar qualque notícia bona, quasi que caldria parlar de la bona meteorologia d’aquests dia per poder aixecar el cap. No obstant això, sí que vull comentar un parell d’esdeveniments d’aquests darrers dies en què he pogut participar.

. El Fòrum Social de Mallorca (FSM). Recordo que el primer contacte que vaig tenir amb el FSM va ser al 2005, data de celebració del I Fòrum. Ho recordo bé perquè vaig conèixer els primers moviments antiautovies que s’estaven organitzant a Mallorca quan començava la construcció de les primeres macroinfrastructures viàries del Partit Popular. En aquell moment no podia ni imaginar que aquests moviments anirien perdent força ràpidament i que hauria de ser la Plataforma Antiautopista d’Eivissa la que es convertiria, malauradament per nosaltres, en referència de mobilització social a les Illes Balears i determinant en gran manera de la pèrdua del poder del Sr. Matas a les eleccions del 2007.

Apart d’aquesta anècdota, vaig descobrir que aquest Fòrum era una iniciativa promoguda per tot un seguit d’ongs i associacions i xarxes de divers caire a les que els unia la lluita per una globalització solidària en oposició al neoliberalisme. En aquest sentit, el Fòrum té vocació de ser un àmbit obert i permanent de debat i assumeix la "Carta de Principis" del Fòrum Social Mundial. Si voleu més informació,el seu enllaç és: http://www.forumsocialdemallorca.org/spip.php?article234.

. III Fòrum Social de Mallorca. Doncs bé, aquests dies (12, 13, 14 i 15 de març) s’ha celebrat la tercera edició del Fòrum Social de Mallorca sota el títol “Per la defensa i la recuperació dels serveis públics”. L’objectiu bàsic era alertar del procés global de privatització dels serveis públics  i que Espanya no n'és una excepció. Durant els dos primers dies, es va comptar amb la presència d’en Miren Etxezarreta Zubizarreta,  catedràtica d’Economia Aplicada de La universitat Autònoma de Barcelona qui va xerrar del “Context política i econòmic del procés de privatització dels serveis públics i socials” i de n’Arcadi Oliveres, economista, President de Justícia i Pau i expert en temes com el deute extern i les relacions nord-sud entre altres qui va parlar sobre “els acords de l’Organització Mundial del Comerç  (OMC) i l’Acord General sobre el Comerç dels Serveis en el marc de la Unió Europea”.

10/03/09
 
La primera vegada que vaig sentir la paraula “oxímoron” va ser a una conferència del gran economista i millor persona, Arcadi Oliveres. N’Arcadi va posar com exemples expressions habituals com “intel.ligència militar” o “foc amic” o d’altres inventades com “duaners sense fronteres”. Vaig aprendre, doncs, que un oxímoron és una expressió semànticament contradictòria. En aquest sentit,  l’expressió “banca ètica” sembla reuneix molts de punts per formar part d’aquesta llista de contradiccions...

Fa uns dies va caure a les meves mans una publicació catalana, ONGC que recollia un interessant article sobre la banca ètica. Pura coincidència, però un dia després assistia a una conferència del Club Diario de Ibiza sobre “Diners i consciència, reflexions per a una transformació personal i social” pronunciada pel Director Territorial del Triodos Bank, banc ètic de referència a nivell europeu i, a poc a poc, també a Espanya.

1/03/09

Avui, 1 de març, és el Dia de Balears. L'1 de març de 1983 es publicava l'Estatut de les Illes Balears i el mateix dia de fa dos anys s'aprovava la seva reforma. En teoria, l'Estatut és l'eina de l'autogovern de les Illes Balears i tracta de definir "un nou marc de convivència que ens permeti afrontar el nostre futur". Aprofitant aquesta celebració, crec que seria més adient dir "commemoració", us ofereixo un parell de reflexions.

. El fet insular: crec que podem coincidir en assenyalar que el sentiment de balearitat, de poble, de país o de comunitat està poc interioritzat per part de la majoria de les persones que vivim a Eivissa, Formentera, Menorca o Mallorca. És fàcil trobar-se persones que s'identifiquen amb la seva illa però això en molt poques ocassions va acompanyat del sentiment de pertinença a les Illes Balears. La pròpia configuració geogràfica de la nostra comunitat, el fet insular, està a la base d'aquesta qüestió. D'altra banda, l'Estatut que, en teoria, hauria de contribuir a crear "unitat" planteja una certa paradoxa; és cert que regula el conjunt i és instrument d'autogovern en relació a l'Estat Espanyol però, alhora, desenvolupa l'autonomia i l'autogovern de cadascuna de les illes. Un altre element que tampoc no ajuda a consolidar el concepte d'Illes Balears és l'excessiu pes del "mallorquinisme" als Governs autonòmics.

24/02/09

En consonància amb el que hem comentat en les dues darreres entrades del blog, avui vull aprofitar per animar a tothom a sortir al carrer i manifestar-nos pels carrers d'Eivissa recolzant la mobilització convocada pels principals sindicats de les illes. Aquesta manifestació sortirà el proper dijous 26 de febrer del Parc de la Pau a les 19 h. Us afegeixo el document de suport que ExC ha fet públic.

16/02/09

. Empreses viables i expedients de regulació d’ocupació: a l’entrada anterior parlàvem de l’oportunisme empresarial en temps de crisi en relació a la presentació d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) per part d’empreses econòmicament viables i, per tant, injustificats. Demà li farem una pregunta a la Consellera de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears sobre aquesta qüestió atès que és l’autoritat laboral autonòmica la competent en la resolució d’aquests expedients. Ja veurem quina és la seva resposta.

. Acomiadament individual “per goteig”: si el cas dels EROs injustificats és una mena de frau de llei no ho és menys aquest tipus d’acomiadament individual. Què vol dir això? Molt senzill. Les empreses tenen l’obligació de presentar expedients de regulació d’ocupació si volen acomiadar un % regulat per llei dels seus treballadors/es; això implica un procés que està controlat per l’administració competent i els representants dels treballadors/es. El que estan fent moltes empreses és anar acomiadant individualment a poc a poc, en un periode de temps més llarg sense obrir el corresponent ERO i sense que estigui supervisat aquest procés. Així poden arribar a fer els seus reajustaments sense cap tipus de control i arribant a acords personals en què el treballador/a queda molt més desprotegit. El problema és que l’Administració, i així ho reconeixen els sindicats, no tenen instruments eficaços per actuar-hi en contra.

7/02/09

És una obvietat dir que vivim una crisi econòmica profunda: l’augment de l’atur, el tancament d’empreses, les reduccions dràstiques en les vendes d’habitatges i vehicles, l’increment de la morositat, el descens espectacular de les hipoteques,...són dades inequívoques dels complicadíssims temps que ens està tocant viure i que, a més a més, no sabem fins quan s’allargarà.

Diuen, els que volen ser més optimistes, que els temps de dificultats són també temps d’oportunitats. Així, molts defensam que, a les Illes Balears, la crisi econòmica actual s’hauria d’aprofitar per canviar el nostre model econòmic que s’ha demostrat insostenible econòmica, social i mediambientalment.

Però, malauradament, els temps de dificultats són també temps d’oportunismes. Aquesta setmana passada, els sindicats CCOO, UGT i USO han anunciat mobilitzacions per denunciar la presentació d’Expedients de Regulació d’Ocupació per part d’empreses sense justificació objectiva; dit d’una altra manera, hi ha qui s’està aprofitant de la “psicosi de crisi” per fer els reajustaments que, en condicions normals, no s’haurien atrevit.

1/02/09

Avui vull parlar d’un bon exemple d'allò que podria considerar-se "políticament incorrecte" i que, des del meu punt de vista, és simplement sinceritat i encert. I és que vivim en una societat en què l’educació, la diplomàcia o la cortesia es confonen fàcilment amb la hipocresia i, en conseqüència, en la impossibilitat social de dir allò que vertaderament es pensa.
Veig en aquest cas un símbol pràctic de  reivindicació de l’exigència ètica de la denúncia davant la injustícia.

Estic parlant del periodista i fotògraf Gervasio Sánchez qui va guanyar l’any passat el Premi Ortega i Gasset de periodisme gràfic.
A l’acte de lliurament dels premis, davant la Vicepresidenta del Govern, ministres i exministres del PSOE i del Partit Popular, la Presidenta i el Batlle de Madrid, el President del Senat va pronunciar el següent discurs:

"Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo….

Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar. No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.

27/01/09

Em permetreu sortir-me, tot i que sigui per un moment, del panorama polític i fer una breu referència a qüestions literàries, en concret, dues de les darreres lectures que he fet i que, per raons atzaroses, coincideixen amb esdeveniments propers.

Enguany, el 2009, es commemora els 200 anys del naixement d’en Charles Darwin, el pare de l’evolucionisme. Fa un parell de setmanes que he acabat de llegir un llibre molt recomanable: “Hacia los confines del mundo” d’en Harry Thompson. En ell es narren els viatges que en Darwin va fer en companya d’en Fitz Roy en aquell mític vaixell, el Beagle. Es tracta d’una novel•la històrica que té com a tema central i reiteratiu el debat de l’època entre la teoria creacionista, defensada pel profundament religiós Fitz Roy, i la teoria evolucionista que començava a elaborar en Darwin. Tot això acompanyat d’un magnífic retrat social i ideològic de l’època i dels heroics viatges que pretenien aconseguir una bona cartografia dels oceans...la geografia, útil i privilegiada eina del poder polític. Em ve al cap el clàssic de n’Yves Lacoste, "La Geografia: un arma per a la guerra".

24/01/09

No puc deixar d’entrar en un dels principals temes de debat polític i econòmic de les darreres setmanes i que s’està recollint als diferents mitjans comunicació amb desigual intensitat. No sé molt bé perquè aquests debats es viuen a Mallorca amb més intensitat que a les Pitiüses, quan la transcendència per a les nostres illes és com a mínim igual que a les altres. Em refereixo a la discussió sobre el Decret-llei de mesures urgents per dinamitzar l’economia balear, també conegut com “Decret Nadal”, per estar impulsat per la Conselleria de Turisme. Plantejo algunes observacions al respecte:

. Coincidències bàsiques: em sembla oportú que el Govern promogui mesures per tal d’afavorir el sector turístic, pilar fonamental de l’economia balear, i, especialment, en un moment de crisi com l’actual. Que aquestes mesures es prenguin coincidint amb la iniciativa del Pla Renove del Govern Central també té molt de sentit.

. Les formes en política: em sembla desafortunada la manera d’actuar del Conseller de Turisme, Miquel Nadal, que va posar a disposició dels mitjans de comunicació el contingut del Decret sense haver-lo consensuat amb els seus socis de Govern. Tampoc no és de rebut que, a hores d’ara, encara no s’hagi explicat ni demanat l’opinió als sindicats. Això sí, el lobby hoteler ha estat informat amb tot luxe de detalls des del principi i s’ha convertit en el més important valedor i defensor del decret. Aquesta forma d’actuar del Sr. Nadal, em recorda, malauradament, les maneres del Partit Popular de la passada legislatura quan deien que la política turística la dictava “el sector”.