| Si vostè pensa que l'educació és cara, provi amb la ignorància. (Derek Bo) |
| 5 anys d'il.legalitat del Mur de la Vergonya |
|
9/07/2009 Quan vaig tornar de Palestina vaig fer una entrada on comentava que necessitava temps per posar en ordre i reflexionar sobre tot el que havia vist, sentit i viscut durant el viatge. Fa uns dies que tinc acabat aquesta mena de "diari" però he volgut esperar a avui, 9 de juliol, per penjar-ho al blog. El trobareu al final del dia (per raons tècniques) dalt a la dreta de la pàgina sota el títol "Contad lo que estáis viendo"; de moment, tindreu la versió en castellà i aviat estarà la catalana. A partir de demà també el tindreu en format de llibre virtual (moltes gràcies, Alfredo). La raó de publicar-ho no és altra que el fet de complir-se avui el cinquè anniversari de la declaració de la il.legalitat del mur, que Israel està construint des del 2002, per part de la Cort Internacional de Justícia de la Haia: 5 anys dun incompliment més del dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides per part de l'Estat d'Israel possible per la passivitat i l'hipocresia de la comunitat internacional, 5 anys més de patiment afegit del poble palestí. Per més informació sobre la construcció del mur i els seus efectes sobre la població palestina, us recomano visitar la pàgina "Stop the Wall" (www.stopthewall.org) Us deixo també un article que publica avui el diario Ultima Hora d'Eivissa que aprofundeix en aquesta qüestió: EL MUR DE LA VERGONYA Es compleixen cinc anys des del 9 de juliol de 2004, quan la Cort Internacional de Justícia de La Haia, va dictaminar que el mur que Israel començava a construir a Cisjordània era il•legal i que havia de ser desmantellat immediatament. Demanava cessar la resta de la construcció, pagar indemnitzacions i tornar la terra confiscada. El veredicte va comptar amb el vot favorable de 14 dels 15 membres del tribunal, a excepció del representant d’Estats Units, que va argumentar que la Cort Internacional de Justícia no era l’àmbit adient per discutir aquest tema, que era un tema polític. Devia ser un alumne avantatjat d’en Maquiavel, aquest home que separava la justícia i la política. El 21 d’octubre de 2003 l’Assemblea General de Nacions Unides havia aprovat una resolució que instava Israel al desmantellament del mur per considerar-lo il•legal i contrari a les disposicions del dret internacional. Israel no l’ha complert. El projecte, que va començar a 2003, pretén crear una barrera de set-cents trenta km. que entra dins del terreny palestí i que suposarà l’annexió de tots els territoris ocupats després de la guerra de 1967, una ocupació que també va ser declarada il•legal por l’ONU en una resolució de novembre de 1967, que Israel també l’està incomplint. A desembre de 1968 Nacions Unides demanava a Israel que s’abstingués de destruir cases de la població civil àrab als territoris ocupats. A març de 1979 l’ONU tornava a insistir en una nova resolució que els assentaments en territori palestí des de 1969 no tenen reconeixement legal. Israel tampoc no les està complint. Resulta força contradictori que Israel, que és una creació de l’ONU, sigui avui un dels països més rebels contra el dret internacional i el campió dels incompliments de les resolucions de Nacions Unides. Però tinguem ben clar que tots aquests incompliments només són possibles degut a la complicitat de la comunitat internacional, que mai ha obligat Israel a respectar les resolucions de Nacions Unides. Israel argumenta motius de seguretat per construir el mur, però organitzacions com Creu Roja, Amnistia Internacional, Intermón-Oxfam, Human Rights Watch o UNICEF afirmen que la seva construcció en territori ocupat, junt amb la construcció de nous assentaments o l’augment dels checkpoints, degrada la vida de la població palestina, destrueix collites agrícoles i aïlla poblacions. La finalitat és impedir la continuïtat territorial d’un eventual Estat palestí i que, d’aquesta manera, esdevingui inviable. A Jerusalem Est el mur ha provocat un descens del 50% dels palestins que visiten els hospitals per les dificultats per aconseguir un permís de les autoritats israelianes. Estudiants i universitaris han d’enfrontar-se cada dia als checkpoints controlats per l’exèrcit israelià per accedir als centres educatius. Comunitats senceres de varis milers d’habitants han quedat totalment envoltades pel mur. Els palestins residents en aquestes zones tancades han de demanar permís cada dia per sortir-ne fora, així com els no residents per entrar-hi, sense la garantia que es respecti aquest permís en el cas que finalment es concedeixi. Aquesta barrera implica també confiscacions de terres i de recursos agrícoles i hidràulics palestins. Aproximadament 250.000 palestins quedaran atrapats per aquest mur i el territori per a la població àrab s’haurà reduït al 12% de la Palestina Històrica (el repartiment de l’ONU de 1948 li concedia el 45%, i el 55% per a Israel). A Espanya, on la opinió pública es va escandalitzar amb els bombardejos de Gaza de desembre i gener passats, el govern també és còmplice de mirar cap un altre costat quan es tracta d’exigir a Israel el compliment del dret internacional i el respecte dels Drets Humans de la població palestina. I seguint aquesta deriva, el Congrés acaba d’aprovar una modificació legal que a la pràctica suprimeix el principi de la jurisdicció universal. La justícia espanyola, sota aquest principi, ha perseguit crims contra la humanitat a Xile, Argentina, Guatemala, el Sàhara o El Salvador. Per ser crims que ofenen no només les víctimes directes, sinó tota la humanitat, qualsevol tribunal del món té competències per perseguir-los. L’Audiència Nacional també ha fet algunes operacions antidroga, prou celebrades, a l’empara d’aquesta jurisdicció universal que acaba de ser sacrificada. Resulta sospitós que aquesta reforma es dugui a terme després que s’hagi admès a tràmit la querella contra l’ex-ministre de defensa israelià que al 2002 va ordenar el llançament d’una bomba sobre el barri més poblat de Gaza que va causar la mort de 14 civils. L’ex-ministra d’Afers Exteriors israeliana, Tzipi Livni, va informar que el ministre espanyol, Moratinos, li havia assegurat que canviaria la llei que fins aleshores permetia investigar aquests delictes en Espanya. L’Estat d’Israel obrirà una investigació sobre els fets; però quines conclusions pot tenir un procés en el qual un Estat es jutja a sí mateix? Potser significa que les víctimes del bombardeig mai tindran justícia? És veritat que l’acord entre PSOE, CIU i PP inclou la majoria dels representants del Parlament, però és que aquesta reforma estava al programa electoral de cap dels tres? Opinen molts juristes que, a dia d’avui, els tribunals internacionals tenen molts entrebancs per actuar i només la jurisdicció universal pot combatre la impunitat dels Estats que emparen els crims contra els Drets Humans. Al costat d’Espanya també n’hi havia altres defensors, com França, Bèlgica, Alemanya o Canadà. Aquí, de moment, s’ha imposat Maquiavel i la “raó d’Estat”. A partir d’ara, seguint l’exemple d’Espanya, el dret internacional tindrà encara més entrebancs, més murs. (Luis Ruiz. Membre de la Plataforma de Solidaritat amb Palestina de les Pitiüses)
|






COMMENTS