|
4/10/2009
Des de dimarts passat que estic donant-li voltes a fer una entrada sobre els darrers esdeveniments que han revolucionat la política mallorquina però que inevitablement ens afecta perquè, com s’ha encarregat de fer veure el PSIB, els pactes entre PSIB-Bloc i UM eren a les tres bandes institucionals. He volgut esperar per veure com es desenvolupaven les coses i, sobretot, per poder valorar amb més cura si estan davant un tsunami que conduirà a unes eleccions anticipades o una simple tormenta d’efecte passatger molt típica de la tardor política, una vegada que l’equador de la legislatura ja s’ha passat i s’ha de començar a prendre posicions. Després del què he pogut llegir i escoltar aquests dies, us deixo algunes reflexions.
. Declaracions. Les declaracions fetes per la socialista Francina Armengol, Presidenta del Consell Insular de Mallorca, en relació a “qui no es trobi bé a l’equip de govern, ja sap el que ha de fer”, han estat l’argument que han fet servir els consellers d’UM per justificar les seves dimissions. Cert que després han aclarit que hi havia altres raons de fons però, des del meu punt de vista, ha estat una excusa que en absolut justifica la decisió pressa.
. L’informe. Si les declaracions eren una excusa d’escàs pes, més greu em sembla que l’actual President d’UM, Miquel Àngel Flaquer, hagi dit que la gota que va fer vessar el got va ser l’informe que va fer el Consell Insular a petició de la justícia en relació a les actuacions del dimitit Damià Nicolau, imputat per prevaricació i malversació i a qui se li demana una pena de més de tres anys de presó. Desconec els detalls de l’esmentat informe i la capacitat de maniobra del Consell Insular però tinc clar que si la Justícia fa un encàrrec a una institució aquesta ha de respondre amb agilitat i premura independentment de qui formi part de l’equip de govern.
. Les dimissions. UM ha escenificat l’abandonament de la institució insular amb la presentació de les dimissions d’una quinzena de càrrecs. No deixa de cridar l’atenció que, a excepció dels 3 consellers, la resta dels càrrecs hagin anat a treballar com si aquesta situació no s’hagués produït. Encara em deixa més bocabadada la informació que sortia ahir al Diario de Mallorca segons la qual, en Flaquer hauria demanat a na Francina que no cessés els càrrecs de confiança a l’espera de reconduir la situació. Però, han dimitit o no?
. El rerefons. És cert, segons diuen, que el pacte al Consell de Mallorca no ha funcionat massa bé des del principi de legislatura però, cada vegada, tinc més clar que la tormenta actual és indestriable de la situació judicial per la què està passant la cúpula d’UM. Fa uns dies, abans de l’esclatament de la crisi, el Diari de Balears dedicava un article sencer a descriure els processos judicials oberts als uemites. Sota el títol “La Fiscalia estreny fort la cúpula d’UM, que ja acaba la paciència”, en Quim Torres feia un repàs de les 8 imputacions dels casos Son Oms (el diputat Bartomeu Vicens, l’expresident Maximilià Morales i l’ex-Secretari General, Damià Nicolau), Can Domenge (el Conseller Miquel Nadal i l’actual President i ex-Conseller – de moment- Miquel Àngel Flaquer), el Cas Peatge (ex-Vicepresident del Consell i ex-Conseller d’Obres Públiques – de moment- Antoni Pascual i el director de Carreteres del Consell – encara no cessat- Gonzalo Aguiar) i el Cas Subvencions (l’exvicepresidenta i ex-consellera – de moment- Dolça Mulet). Però el que és més significatiu, en un paral•lelisme evident amb el Partit Popular estatal, és l’acusació feta per l’executiva d’UM d’assetjament i persecució judicial per part del PSOE mitjançant la Fiscalia. És justament, això el que em fa pensar que aquest rerefons judicial és en realitat el que dona sentit a tot el què està passant. És per això també que penso que l’actuació d’UM està carregada d’irresponsabilitat política i d’interès partidista.
. La sortida. El President Antich ha sortit a posar calma i ha donat una setmana perquè UM aclareixi la seva posició però també ha advertit que o es posa fi a la tormenta del Consell o el temporal s’escamparà per la resta de les institucions (Parlament i Ajuntament de Palma). Intueixo que el possible tsunami no hi arribarà però no tinc certesa, no sé si algú la té, de que això sigui així.
En qualsevol cas, i una vegada més, no em deixa de sorprendre la distància insalvable (?) entre la “lògica partidista” i la realitat quotidiana. Dubto molt que la majoria dels ciutadans i ciutadanes puguin entendre el que passa i sobretot que pensin que això té alguna cosa a veure amb les seves preocupacions i interessos marcats pels problemes derivats de la terrible situació econòmica. Una vegada més, els polítics no estan – i permeteu-me que em quedi fora- a l’alçada de les circumstàncies.
|
COMMENTS