"Hi ha una darrera cosa que vull prendre d’en Diògenes: el valor del diàleg, de la conversació com a forma fonamental de comunicació humana. Mereix la pena escoltar els demés perquè tal vegada tinguin alguna cosa que ensenyar-nos; mereix la pena que ells ens escoltin,perquè tal vegada tinguin alguna cosa a aprendre"
(Kwane Anthony Appiah. Filòsof i professor a la Universitat de Princeton) |
|
12/02/2010
El dimecres va dimitir na Margalida Marí com a Delegada Territorial de la Conselleria d’Educació a les Pitiüses. M’hauria agradat que hagués acabat el seu mandat però no ha estat possible i ho entenc.
Na Margalida és una persona capaç, seriosa, responsable, coherent i perseverant i així ha desenvolupat la seva feina. Per això, la seva dimissió adquireix més rellevància. Els objectius estaven clars i la prioritat absoluta la tenien les noves infraestructures educatives a les Pitiüses que pateixen un retard històric; a això s’havia d’afegir els problemes de manteniments de les instal.lacions existents que pateixen el deteriorament lògic del pas del temps.
Na Margalida s’ha trobat amb una Conselleria “massa llunyana” que no ha estat ni competent, ni eficaç, ni capaç d’actuar amb diligència i que, a més a més, no ha donat suport a qui la representava. I darrera això, està la qüestió de la mateixa concepció de les delegacions territorials d’Educació dins l’estructura del Govern. No té cap sentit que aquestes tinguin la única funció de simples correes de transmissió de la Conselleria sense capacitat pressupostària ni executiva. Tampoc no podem obviar els problemes pressupostaris però tinc la percepció que aquests no han estat la clau del problema.
En qualsevol cas, la feina feta per na Margalida queda i està sent reconeguda per tots els sectors del món de l’educació. Espero que també la seva dimissió serveixi per fer reflexionar a més d’un, començant pel Conseller d’Educació.
Gràcies, Margalida.
|
|
COMMENTS