|
14/03/2010 “PER QUÈ FEIM MEMÒRIA? Deia Carlos Castilla del Pino que ser recordat és una forma d’existència. Només quan una persona és oblidada pels que la recordaven o quan aquells també s’han mort, es pot dir que deixa d’existir.
La memòria, tant si és individual com si és col•lectiva, és selectiva. Quant a la memòria individual, podríem dir que té un elevat grau d’autonomia pròpia; per raons externes a la nostra voluntat recordam unes coses i no unes altres. No obstant això, la memòria col•lectiva té la facultat que es pot determinar, d’acord amb uns valors que consideram positius per a la nostra convivència i acceptats per la majoria de la societat. No cal reflexionar molt sobre quins haurien de ser aquests valors. La nostra Constitució, al seu article primer, diu que els principis que regulen la nostra convivència són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. En conseqüència, la memòria col•lectiva hauria de recordar i homenatjar aquelles persones, llocs i períodes que s’han significat amb la lluita per aquests valors i no aquells que es varen significar per eradicar-los.
Quant a la memòria històrica, com que la Dictadura franquista va ser tan llarga, molts que la varen patir, i fins i tot fills o nets, varen morir sense transmetre’ns la seua memòria perquè estaven obligats al silenci. La Dictadura es va encarregar de construir una memòria que presentava la Segona República com una època de violència i caos, i el colp d’estat i la Guerra Civil com un plebiscit armat i una croada salvadora. Només es varen recordar i homenatjar els “caídos por España”, que van ser objecte de més de 800 disposicions per part del dictador que els atorgaven condecoracions, pagues o privilegis laborals. Amb el retorn a la democràcia es construeix una versió equidistant entre ambdós bàndols de la guerra, basada en l’amnèsia com a forma de construir la concòrdia i condemnant novament a l’oblit totes aquelles persones que havien lluitat per la llibertat, la justícia i la democràcia. El resultat, com diu Carme Molinero, és que “la falsa memòria recreada pel franquisme no s’ha vist contrarestada institucionalment amb una nova política de la memòria sustentada en referents democràtics passats i presents”.
Actualment el moviment anomenat revisionista torna a culpabilitzar la Segona República i els seus problemes del seu tràgic final. És un moviment totalment desacreditat per la majoria d’historiadors de corrents ben diferents, des del desaparegut Xavier Tusell fins a Ricard Vinyes o Julián Casanova. No és casual que aquest moviment revisionista hagi sorgit els anys noranta, justament quan neix un fort moviment de recuperació de la memòria històrica, la memòria de la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme. És un moviment de néts que pregunten “per què els pares de la Constitució varen deixar el meu avi a una fossa?”
Diu Pierre Vilar que comprendre el passat permet conèixer el present i construir el futur. Cal una política de memòria històrica que recuperi i reivindiqui els eivissencs i formenterers víctimes del colp d’estat, la Guerra i la Dictadura els que varen haver de fugir cap a l’exili; els que varen patir i fins i tot morir als camps d’extermini nazis; que recuperi per a la memòria es Campament de Formentera o que recordi els afusellats a les tàpies del cementeri vell de Vila. Aquestes persones i noms haurien de formar part del nostre paisatge quotidià de carrers i places, i és responsabilitat de les institucions i de la societat civil fer un exercici permanent de difusió i d’explicació dels valors que representen. La retirada de la medalla d’or de la ciutat d’Eivissa a Franco, o aquesta mateixa exposició, són dues passes que van en el camí adequat”. Amb aquestes paraules, el President del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, Luis Ruiz, explica el perquè de l’Exposició FEIM MEMÒRIA què us recomano vivament.
Des del passat divendres i fins al 28 de març es pot visitar l’Exposició FEIM MEMÒRIA al Centre Cultural S'Alamera, organitzada pel Fòrum per a la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera amb la col.laboració del Consell Insular d’Eivissa. FEIM MEMÒRIA recull la historia de les Pitiüses durant la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme des del punt de vista dels perdedors que és el mateix que dir els oblidats. I ho fa amb la reproducció de documents, fotografies i objectes dels protagonistes.
També s’ha editat un Catàleg de l’Exposició que inclou articles inèdits d’Antonio José Viñarás i Domingo, Neus Escandell Tur, Pere Vilàs Gil, Manuel Santana i Morro, Xicu Lluy i Santiago Colomar Ferrer.
A partir de demà, comença un cicle de documentals, debats i conferències que continuaran fins a finals de la setmana pròxima que us facilito:
Dilluns 15 de març
20:00 Projecció documental ´La memòria esvaïda´ de Xicu Lluy i col•loqui amb el director.
Dimarts 16 de març
20:00 Projecció documental ´Nosaltres, els vençuts´, de Antoni Maria Tomàs Andreu i col.loqui amb el director.
Dimecres 17 de març
20:00 Projecció documental ´El crucero Balears. 1936-1938´, de Lluís Mir.
Divendres 19 de març
20:00 Projecció dels dos capítuls dedicats a Eivissa de la sèrie ´Memòria i oblit d´una guerra´, obra de Cinética Produccions.
Dilluns 22 de març
20:00 Conferència de David Ginard sobre la repressió política a Balears sota el Franquisme (1936-1975).
Dimarts 23 de març
20:00 Projecció del documental ´Aigua clara´, dirigit per Carmelo Convalia i col.loqui amb el director.
Divendres 26 de març
20:00 Projecció del documental ‘La il-lusió atlàntica´, de Xicuy Lluy i col.loqui amb el director.
|
COMMENTS