|
23/03/2010 Avui hi hagut sessió al Parlament...però l’atenció informativa estava als jutjats de Via Alemanya per les declaracions de l’Expresident Matas, la seva dona, el seu cunyat i el seu suposat testaferro. Al Sr. Matas li imputen la res menyspreable quantitat de nou presumptes delictes: prevaricació, cofet, malversació, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d’influències, blanqueig de diners, delicte fiscal i electoral.
Avui em demanaven a un mitjà quina opinió em mereixia aquest fet i he contestat que preocupació i, alhora, tranquil.litat.
Preocupació. Perquè estam parlant del què ha estat el màxim representant de les Illes Balears durant 8 anys. Preocupació per la gravetat de les acusacions en què se sumen la malversació de recursos públics, l’enriquiment personal i el finançament irregular del Partit Popular. Preocupació perquè el descrèdit que suposa per a tots els que exercim càrrecs públics i de la política en general és inevitable. Preocupació perquè aquest descrèdit va acompanyat sovint de la progressiva desafecció de la ciutadania respecte a la política i els polítics. Preocupació perquè aquest cas és un dels tants casos de corrupció que sembla està esdevenint la "senya d’identitat" de la política balear per a la desesperació i indignació de la majoria dels polítics honrats i del conjunt de la ciutadania. Cal recordar que fa uns dies passava pels jutjats la que fins fa poc temps era la segona màxima autoritat de les Illes Balears, l’expresidenta del Parlament, la Sra. Munar.
Tranquil.litat. Tranquil.litat perquè la justícia està actuant i esperam que més aviat que tard (això queda en el nivell del desig) es pugui conèixer què va passar i que es castigui amb tot el pes de la llei la comissió dels delictes. Crec que és una aspiració compartida que en cas que es demostrin els delictes, només ens sentirem realment satisfets si “se’ns tornen els diners”.
“Matas és el passat”. Amb aquesta afirmació, els principals dirigents del Partit Popular de les Illes Balears, fan front a la multiimputació de l’expresident. L’argumentari del Partit Popular pretén presentar el cas com un fet aïllat i passat que res té a veure amb el present del Partit. I no deixa de ser una mostra de gran cinisme que ho facin els que encara han de donar comptes al jutjat de tot un seguit de presumptes casos de corrupció protagonitzats pels qui compartien Govern amb en Matas i que encara són els pesos pesats del Partit. I és que no hem d’oblidar que el cas Matas és l’icona de la forma de fer política del Partit Popular durant un període massa llarg de la nostra història. El President Bauzà pot posar kilòmetres pel mig entre ell i en Matas, anant-se'n a l'Argentina, però molt més haurà de fer per distanciar-se de veres del Partit Popular d'en Matas... voldrà?, podrà?, li deixaran?
Res més lluny de la realitat. Quan estic acabant d’escriure aquestes línies, em trobo damunt la taula una invitació per assistir al lliurament del "Premi Internacional Jovellanos Resistència i Llibertat " (del qual us parlaré pròximament). Al tríptic hi apareix una frase d’en Gaspar Melchor de Jovellanos més que significativa per al tema que ens ocupa i que deixo com a reflexió: “Per a l’home honrat la satisfacció de servir bé és el millor premi”...
|
COMMENTS